Carreguen entre dos una llosa negra, grossa i lluent, que han partit per la meitat. La romana indica que pesa 33 quilos. Per aconseguir-la ha calgut cremar 350 quilos de teia de pi, dos dies intensos de cuita i sis anys de recerca. El ceramista Josep Matés i un grup de voluntaris han recuperat l'antic ofici de pegaire a Sant Climent de Peralta, a la finca de can Frigola, i han elaborat pega negra seguint el procés tradicional, que a les Gavarres s'havia fet principalment a la banda de Calonge.
Matés vol recuperar tots els oficis relacionats amb el foc que s'havien exercit a les Gavarres. Fa 30 anys que cada tardor s'encén la carbonera, en fa 20 que van començar les cuites de rajols i el 2018 es va tornar a fer una cuita de calç al Forn Gran de Fonteta. Des de llavors, i durant sis anys, aquest ceramista local ha estat investigant el procés d'elaboració de la pega negra. Va contactar amb l'últim pegaire de Catalunya, Isidre Tarrés, de l'Alzina d'Alinyà (Alt Urgell) i va anar a veure una cuita anual que es fa a Burgos. De tornada a la finca de can Frigola, que els propietaris han cedit per a l'ocasió, va construir el forn i l'olla amb l'ajuda de voluntaris, procés que va durar un any.
L'últim cap de setmana d'octubre es va fer la cuita. La pega negra, emprada per calafatar vaixells, impermeabilitzar botes de vi, marcar el bestiar o fer pegats mèdics, entre altres usos, s'obté del quitrà que resulta de cremar teies, la fusta resinosa del pi. Les teies no són fàcils d'aconseguir perquè menys d'un 10% dels pins té prou resina. Una empresa de biomassa de Cassà de la Selva els va donar una part de la fusta, de pi bord. La resta va sortir de rabasses de pi pinyer talades pels voluntaris a les Gavarres mateix.
El forn, construït a terra, es va escalfar durant 20 hores i, ja amb la temperatura adequada, Matés hi va entrar dissabte al matí per col·locar les teies, en vertical i sense espais entremig. La fusta va cremar lentament fins l'endemà al vespre. L'escalfor del forn va separar-ne el quitrà, que va quedar dipositat a l'olla, situada més avall. Durant una hora més es va fer la segona destil·lació: cremar els àcids i els dissolvents del quitrà per obtenir la pega negra líquida, que cau per gravetat a la pastera, on s'ha de deixar refredar uns dies.
Dissabte passat la pega ja s'havia solidificat i va ser el moment de desmuntar la pastera i tallar i pesar el producte final. La cuita ha sortit rodona: el rendiment ha estat del 10%, una mica superior al que és habitual. Matés explica que la pega es farà servir ara en diversos projectes: al museu-drassanes Albaola, al País Basc, en diran bé per a la construcció d'una rèplica d'un balener del segle XVI, i també hi ha un projecte marítim en marxa a l'Escala. La intenció és que "es gasti en elements de patrimoni que tinguin un aprofitament social, per tancar el cercle", assegura.
Podeu veure el vídeo del procés sencer:
