Després de llegir l’article d’en Jordi Frigola i Arpa sobre el sometent dels segles XIV-XV em van quedar ganes d’explicar-vos les baralles que hi havia a la nostra zona. Aquí en teniu un resum. Us recomano que llegiu l’article original, Pagesos i vilatans de la Bisbal junts en un servei comú: la milícia municipal (segles XIV i XV), al qual podeu accedir a partir del web que s’ha creat.
“Durant l'Edat Mitjana, els pobles al voltant de la Bisbal vivien en un clima constant d'enfrontaments i tensions. Aquestes disputes, provocades per rivalitats territorials o altres motius, enfrontaven sovint veïns de termes contigus i es desenvolupaven amb el consentiment o estimulades pels interessos dels senyors feudals locals.
Un cas destacat es va donar l'any 1328, quan homes de Cruïlles van atacar el mercat de la Bisbal, un espai clau en la vida econòmica i social de la vila, i van ser excomunicats pel bisbe de Girona.
Poc després, el 1359, es va establir una pau entre la Bisbal i Corçà, d’una banda, i els homes d’Ullastret, Vulpellac, Castell d’Empordà, Sant Iscle i Fonolleres, de l’altra. Tanmateix, aquesta treva va ser efímera; només uns anys més tard, el 1341, homes de la Bisbal entraven armats al castell d’Empordà, fet que motivà les protestes del comte d’Empúries, senyor del lloc.
Una altra mostra de tensió veïnal va ocórrer l’any 1344, quan habitants de Corçà foren atacats pels veïns de Monells mentre es dirigien al mercat de la Bisbal. Tot i demanar “viafors”, és a dir, un crit d’auxili al sometent bisbalenc, ningú no va acudir a socórrer-los, ja que, segons sembla, el batlle del moment no havia donat l’ordre d’intervenir. Aquest incident reflecteix la feblesa de les institucions locals a l’hora de gestionar els conflictes entre comunitats.
A mesura que les baralles s’intensificaven, les paus firmades sovint demostraven ser un recurs fràgil. Per exemple, el 1350, dos homes de la Bisbal, membres de la confraria de Sant Proget de Monells, demanaven al bisbe de Girona ser dispensats d’anar a la festa d’aquell sant per por de ser agredits. Aquesta situació il·lustra com la desconfiança esdevenia part del dia a dia en les relacions entre pobles veïns.
L’any 1355, més de 100 persones dels voltants de la Bisbal foren excomunicades pel bisbe com a càstig per haver atacat pagesos bisbalencs en plena verema. Aquest fet, juntament amb altres episodis, com els bloquejos dels camins que portaven a Girona l’any 1352, deixava clara la inestabilitat de la zona. Entre els incidents més sonats, cal destacar el nou atac dels homes de Monells als de la Bisbal l’any 1359, que va motivar una ferma protesta del bisbe adreçada a la comtessa d’Empúries, Joana de Foix.
El panorama de violència continuava sense treva. L’any 1364, davant la persistència dels conflictes, el mateix prelat va haver d’intervenir directament, ordenant al batlle de la Bisbal prohibir als veïns que ataquessin habitants d’Ullastret i Peratallada. No obstant això, les relacions entre els senyors feudals i la inestabilitat del poder solien contribuir al manteniment d’aquest clima bèl·lic. Així, quan les relacions entre els senyors es deterioraven, les treves signades quedaven sense efecte, permetent que els atacs entre pobles tornessin a esclatar amb violència.
Un testimoni d’aquest ambient problemàtic és la crida de la cúria del castell de la Bisbal datada el 20 de maig de 1438, on s’ordenava als bisbalencs mantenir-se preparats davant possibles agressions de la gent de Cruïlles. Aquesta advertència es feia explícita en un pregó del 23 de gener de 1439, on s’animava els sometents a perseguir qualsevol malfactor que cometés un crim o infringís l’ordre públic dins els límits del terme de la Bisbal. En aquell temps, els sometents no només vetllaven per la seguretat, sinó que tenien la possibilitat de confiscar les armes dels delinqüents capturats, un incentiu important per als defensors de l’ordre.
Aquestes lluites constants entre pobles, lligades a la configuració feudal i a la relació amb els senyors de cada territori, fan evident la complexitat de la vida quotidiana a la Bisbal i pobles veïns durant l’edat mitjana. També ens parlen de la dificultat d’establir una pau duradora, en una època en què els interessos particulars sovint prevalien sobre el bé comú.
Aquests pobles ara conviuen en pau, però el ressò d’aquells conflictes deixa un llegat que forma part de la seva rica història.”
Bibliografia
FRIGOLA I ARPA, Jordi. Pagesos i vilatans de la Bisbal junts en un servei comú: la milícia municipal (segles XIV i XV). Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 2012, vol. 31. ISSN 1130-8524.
