Com a veí implicat en la vida del poble, no puc evitar sentir una barreja de frustració i incredulitat davant la manera com s’estan gestionant les polítiques de joventut. En teoria, haurien de ser una peça clau per garantir un futur actiu i participatiu. Però la realitat és que aquí estem avançant sense direcció, prenent decisions que semblen més un exercici de “fer veure” que es treballa, que no pas una voluntat real de transformar res.
El que em sorprèn —i no per bé— és que l’Ajuntament no disposi d’un tècnic de joventut propi. Sense aquesta figura, és impossible tenir una visió professional i continuada de les necessitats reals dels joves. Tot i així, el govern municipal va decidir adjudicar la redacció del Pla Local de Joventut (PLJ) a una empresa externa. I aquí és on jo em pregunto: de què serveix encarregar un pla si després no hi haurà ningú dins del consistori que el faci seu, que el desplegui i que el defensi? És com encarregar els plànols d’una casa sense tenir ni paletes ni arquitecte per construir-la. Una operació d’aparador.
A això s’hi suma un episodi recent que, sincerament, fa massa olor de gest polític. Fa unes setmanes, l’alcalde va rebre la directora general de Joventut de Catalunya i la va acompanyar a visitar l’Espai Jove situat a les Escoles Velles. Un espai que, si hem de ser sincers, ha quedat completament en desús durant aquest darrer mandat. No hi ha hagut dinamització, ni activitats, ni programació contínua. Res. Un equipament pràcticament buit que només es recorden que existeix quan toca fer-se la foto. Em pregunto quina impressió s’endú algú de fora quan veu un espai pensat per als joves… però desert.
La manca de planificació és evident. S’han deixat perdre projectes que abans funcionaven, no s’ha comptat amb les entitats locals ni amb els joves per identificar necessitats, i ara es pretén solucionar-ho tot amb un document encarregat a una empresa externa, sense ànima i sense cap tècnic que l’acompanyi. Un PLJ sense tècnic és paper mullat, una llista de bones intencions que d’aquí sis mesos quedarà oblidada en un calaix.
El que més em preocupa, però, no és només la mala gestió actual, sinó les conseqüències a llarg termini. Quan la joventut deixa de sentir-se escoltada, quan un espai pensat per a ells queda abandonat, el missatge és clar: “no compteu”. I després ens sorprèn que no participin, que no s’impliquin, que no tinguin un sentiment de pertinença. La participació no es reclama; es cultiva. I aquí fa anys que no es rega res.
El mínim que hauria de fer el govern municipal és assumir responsabilitats: crear una plaça de tècnic de joventut i, conjuntament amb els educadors socials i els integradors, crear un equip professional qualificat i estable; reactivar l’Espai Jove amb una programació regular i atractiva, i deixar de maquillar la situació amb visites institucionals que no canvien res. La joventut es mereix alguna cosa més que pedaços i fotografies de compromís.
Perquè, al final, un municipi que no cuida els seus joves és un municipi que renuncia al seu futur.
Bilal Bensahid és regidor de La Bisbal En Comú Podem
