Els Cruïlles de Peratallada van ser una de les famílies nobles més influents del Baix Empordà durant l’edat mitjana i van destacar pel protagonisme en la configuració del poder feudal de la regió. Entre els segles XII i XVII van construir un vast domini al voltant de castells, feus, terres i drets senyorials. El seu ascens es va basar en aliances matrimonials amb altres grans llinatges, com els senyors de Peratallada, i en el seu suport decidit a la corona catalanoaragonesa en moments crucials, la qual cosa els va assegurar privilegis polítics, militars i territorials.
Els Cruïlles tenen els seus orígens documentats al segle XI, amb el castell del petit nucli de Cruïlles com a centre inicial del seu domini. Des d’allí, la família va començar a expandir les seves possessions seguint una estratègia que combinava les aliances feudals amb l’adquisició de terres i drets senyorials. La seva posició geogràfica a l’Empordà els situava en un territori estratègic de pas entre la plana agrícola, la costa i els camins interiors, fet que va facilitar la seva influència.
Un moment clau en la consolidació del seu poder es produeix al segle XIII, amb el matrimoni entre Gilabert de Cruïlles i Guilleuma de Peratallada, que els va unir amb els senyors de Peratallada. Aquesta aliança va permetre integrar el castell i el nucli de Peratallada com a seu principal del llinatge, passant a conèixer-se com a Cruïlles de Peratallada. A partir d’aquest moment, van assumir un domini basat en el control de grans extensions de terres agrícoles, camins comercials i punts fortificats.
El creixent poder dels Cruïlles de Peratallada no s’entén sense el seu fort vincle amb la monarquia catalanoaragonesa. La seva contribució militar i econòmica va ser decisiva en molts episodis, com ara la companyia de Bernat de Cruïlles i de Peratallada al setge d’Almeria (1309-1310), en el marc de la croada contra l’emirat de Granada liderada per Jaume II. Aquesta fidelitat va ser recompensada amb privilegis i la cessió de nous dominis, com els castells de Begur i Esclanyà, que ampliaven la seva influència cap al litoral empordanès.
Els Cruïlles van jugar un paper clau en la consolidació de l'autoritat reial al comtat d’Empúries, una zona tradicionalment conflictiva per la seva tendència a desafiar els comtes-reis de Barcelona. Aquesta aliança amb la corona va consolidar-los no només com a llinatge feudal sinó també com a pilars de l’autoritat sobre la regió. La seva figura més destacada, Berenguer de Cruïlles, va ser escollit l'any 1359 com a primer president de la Generalitat de Catalunya, consolidant el punt àlgid de la influència política de la família.
Els Cruïlles de Peratallada van estendre el seu domini pel Baix Empordà i altres parts de Catalunya creant una xarxa de fortaleses i terres agrícoles que servien com a centre de gestió econòmica, militar i administrativa. Entre els seus punts principals es troben:
- Peratallada es va convertir en la seu central del llinatge i un símbol del seu poder. El castell-palau, envoltat d’una vila fortificada amb muralles i fossats, és un dels exemples més ben conservats d’arquitectura feudal a Catalunya. Va funcionar com a centre administratiu principal d’on es gestionaven els impostos, les activitats agrícoles i el control dels vassalls.
- Cruïlles. Nucli originari de la família, el castell de Cruïlles, actualment en ruïnes, és el punt de partida del llinatge. Aquí, els Cruïlles van iniciar el seu control sobre terres, esglésies i drets locals.
- Castell de Calonge. En el segle XV va passar a mans dels Requesens.
- El castell de Begur, concedit al llinatge a principis del segle XIV, va marcar l’expansió cap al litoral. Aquesta fortalesa era un punt estratègic clau, no només per la seva funció defensiva, sinó també pel control de pobles com Esclanyà i Regencós, que estaven sota la seva influència.
- Ullastret. Els Cruïlles també van controlar l’antic castell d’Ullastret, nucli significatiu tant a nivell militar com arqueològic, vinculat amb l’organització feudal del Baix Empordà.
- Monells va ser un altre dels seus dominis destacats, amb el seu castell i un mercat medieval rellevant per a l’economia feudal.
Altres castells i feus importants:
- Palau-sator: controlava terres agrícoles i camins comercials.
- Santa Pellaia: fortalesa defensiva estratègica situada a les muntanyes.
- Vulpellac: fortificació pròxima a Peratallada amb finalitats militars i administratives.
- Regencós, Corçà, Sant Sadurní de l’Heura i Millars, entre d’altres, formaven part de la xarxa de dominis repartits per la plana empordanesa.
El paper dels Cruïlles de Peratallada va anar més enllà del seu rol com a nobles locals. Van ser protagonistes en diversos processos històrics que van marcar l’Edat Mitjana catalana:
- Croades i conquestes militars: L’aliança amb els reis catalanoaragonesos els va permetre consolidar el seu domini territorial. Es van distingir com a senyors militars en episodis com els conflictes contra els sarraïns o les disputes internes al comtat d’Empúries.
- Conflictes de la noblesa catalana: Al segle XIV, van tenir un paper actiu en les disputes entre nobles rivals, sovint al costat dels comtes-reis de Barcelona.
- Berenguer de Cruïlles i la Generalitat: Ser el primer president de la Generalitat va reforçar el prestigi polític del llinatge i va inserir-los en la història institucional de Catalunya.
A partir del segle XV, el poder dels Cruïlles de Peratallada va començar a decaure a mesura que el sistema feudal perdia importància davant l’augment del poder centralitzat de la monarquia i els canvis econòmics del territori. Al segle XVII, molts dels dominis van ser venuts, com és el cas del castell de Begur, que va ser cedit l’any 1604.
Malgrat això, el llegat dels Cruïlles de Peratallada continua sent evident:
- Patrimoni arquitectònic: Castells com els de Peratallada, Begur, Monells i altres fortificacions, amb les seves muralles i viles empordaneses, són testimonis d’una època de domini feudal protagonitzada per aquest llinatge.
- Figura política: Berenguer de Cruïlles representa el vincle del seu nom amb la institució de la Generalitat, un episodi històric clau que transcendeix el context local.
- Empremta històrica a la zona: La xarxa territorial que van establir, amb castells, terres i jurisdiccions, reflecteix l’organització política i econòmica de l’edat mitjana al Baix Empordà.
Els Cruïlles de Peratallada van construir un poder senyorial que dominava una part significativa del Baix Empordà i que influïa decisivament en la política catalana. A través del control de castells, terres agrícoles, camins i vassalls, així com del suport a la monarquia, van consolidar un sistema feudal que va marcar profundament el territori. Tot i la seva decadència, el seu patrimoni arquitectònic i polític perdura com una de les grans empremtes de l’època medieval a Catalunya.
