A Santa Cristina de Corçà, una ermita humil situada entre els camps i el paisatge serè del Baix Empordà, el passat sembla reverberar en cada pedra i en cada peça de la seva herència cultural. Aquesta ermita no només ha estat testimoni del pas de segles d'història, sinó que també ha custodiat una de les peces més valuoses de l'art gòtic català: el retaule de Santa Cristina de Corçà, avui exposat al Museu d'Art de Girona com una joia indiscutible del patrimoni religiós català.
L'ermita de Santa Cristina està construïda sobre un replanell lleugerament elevat. Les troballes de fragments de tègules i àmfores d'època romana als terrenys que l'envolten suggereixen que podria haver-hi existit un edifici de culte anterior, potser un temple pagà romà. Els clergues medievals sembla que hi varen construir un temple cristià al segle X, una pràctica habitual que simbolitzava la victòria del cristianisme sobre el paganisme. La dedicació de la capella a Santa Cristina reforça aquesta teoria, ja que aquesta santa del segle IV és tradicionalment associada amb la destrucció d'ídols romans i amb una ferma defensa de la fe cristiana.
El primer registre documentat de Santa Cristina és del 1235, quan Maria de Cruïlles, una dama devota de la influent nissaga local —d'on sortiran personatges com Gilabert de Cruïlles i de Peratallada, així com Bernat de Cruïlles, primer president de la Generalitat de Catalunya—, en fa menció en el seu testament. En aquells temps, l'ermita devia servir com a lloc de culte per a la gent de la zona, però com molts temples medievals, degué patir el pas dels anys i necessitar diverses reparacions.
Al segle XIV, després de segles de devoció popular, l’ermita va ser reconstruïda gairebé íntegrament, gràcies a l'esforç dels habitants de la zona i especialment de la confraria de Santa Cristina. L'autorització per a reedificar l’ermita va ser signada pel bisbe de Girona, Ènnec de Vallterra, el 24 d'octubre de 1364. Amb la reconstrucció es va encarregar una nova campana, que seria hissada al campanar d'espadanya, cridant els fidels al culte des d'aquell turó.
L’element que més destaca del llegat de l’ermita és el retaule de Santa Cristina, una peça excepcional atribuïda al pintor gironí Miquel Torell, actiu entre 1460 i 1486 i considerat una de les figures destacades del gòtic tardà català. Aquesta obra mesura 264 cm d'alçada per 185 cm d'amplada i combina pintura sobre taula i fusta tallada i daurada. Originàriament, estava situada a l'interior de l’ermita, però va ser traslladada al Museu d'Art de Girona després d'evitar que fos venuda a l'estranger, gràcies al paper actiu de l'Eusebi Coromines en la seva salvaguarda, en un article publicat a La Publicitat.
El retaule està dividit en tres carrers d'escenes (el central més ample) i inclou una predel·la a la part inferior. S’hi narra la vida i martiri de Santa Cristina, basant-se en els textos de la Llegenda Àuria de Jaume de la Voràgine, composta al segle XIII.
L’ermita de Santa Cristina de Corçà, amb els seus murs d'origen medieval sostinguts entre pedres més antigues, és avui, doncs, un testimoni de la continuïtat d’un lloc de culte al llarg de segles. El retaule, ara protegit al Museu d'Art de Girona, no només ens parla del fervor religiós d’aquella època, sinó que també ens permet connectar amb l’excepcional riquesa artística i cultural del gòtic català.
Aquest conjunt històric, entre l'ermita i el retaule, és un pont entre dos mons: les creences paganes de l'antigor i la fe cristiana medieval, on els fidels trobaven esperança en la vida i en la mort, guiats pel sacrifici suprem de màrtirs com Santa Cristina.
Si teniu mai l’ocasió d’entrar-hi hi podreu veure una còpia de mida natural del retaule, i a fora hi ha un tòtem amb un QR que us permetrà fer-hi una visita virtual.
Així es preserva un patrimoni que segueix emocionant i captivant tothom que l'estudia o el contempla.
