Diferents grups de nens i de joves s’ajunten al vespre al centre de la ciutat i solen estar-hi fins a les 12 de la nit o més. Són moltes les vegades que criden i en alguna ocasió es barallen entre ells. Molesten els vianants i els veïns. Mengen i beuen al carrer i llencen llaunes i bosses a terra. Alguns grups fumen porros ostensiblement, d’altres parlen molt alt, o posen música a tot drap. Sembla que els carrers i places són només seus.
Fa anys —uns quants anys— que els veïns es queixen —freqüentment— a l’Ajuntament d’aquestes conductes incíviques. Hi ha hagut queixes de particulars, instàncies que no s’han contestat, reunions que no han servit de res: no una, sinó bastantes vegades. Diuen que no hi poden fer més.
L’únic que es pot fer —per recomanació del mateix Ajuntament— és trucar a la policia municipal, però la policia està més que farta d'anar fins on són i fer-los marxar. Es queixen que només disposen de dos agents i que hi ha diferents punts de la ciutat on han d’acudir perquè hi ha aldarulls i problemes constantment.
Si fa anys que passa el mateix i que la policia no ho pot resoldre, que ni l’Ajuntament sap què fer, o diu que no pot fer-hi res més, és que potser estem davant d’un problema que va més enllà de la "seguretat ciutadana" i que no tot pot ser únicament intervenció de la policia i que es treguin bancs del carrer perquè aquests nois no puguin seure, per exemple.
Potser cal plantejar-se un altre tipus d’intervenció. En l’àmbit de l'acció social i de la ciutadania, existeixen entitats i professionals, educadors socials, treballadors socials, integradors socials i educadors de carrer que estan formats per a treballar amb infants i joves bé a través d'activitats de lleure educatiu atractives per a joves, bé a través de l'esport o de l'escoltisme com a potents eines d'inclusió.
Formar part d’un equip o d'un projecte grupal, ser part de la vida associativa del poble, crear espais de trobada a les instal·lacions de l’Ajuntament que ja existeixen són propostes que generen vincles de pertinença i cohesió.
És cosa d'intentar-ho, encara que només sigui per sortir de la dinàmica de vigilar-castigar-estigmatitzar i anar cap a coses més positives com ara proposar, aprofitar recursos, educar en valors, etc. Si els nostres representants ens representen, pel bé comú de tots els ciutadans cal un canvi de mires. Tots i totes ho agrairem.
