Restes arqueològiques

La vil·la romana del Puig Rodon de Corçà

Podríem parlar no de dues sinó de tres o quatre vil·les romanes, que no farien més que augmentar la importància arqueològica de la zona

Jordi Bassa Esteve
Restes d'època iberoromana trobades el 2023Foto: Roger Font

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local independent

La vil·la romana del Puig Rodon (o Rodó), situada a Corçà, és un dels jaciments arqueològics més destacats de la zona. Va ser descoberta l'any 1854 per treballadors del Mas Cornell, que buscaven dipòsits d’argila com els de Vacamorta per fer ceràmica, i se’n va fer ressò el 1875  l'historiador bisbalenc Josep Pella i Forgas. Té els orígens al segle I aC i  es va mantenir activa fins al segle VI dC. Aquest assentament es dedicava principalment a activitats agrícoles, però també tenia funcions residencials i productives.

Una ubicació estratègica

La vil·la està situada al cim del Puig Rodon, un turó d'uns 100 metres d'alçada a uns 300 metres al nord del nucli urbà de Corçà. Aquesta localització estratègica proporcionava una visibilitat privilegiada sobre la plana del Baix Empordà i facilitava les activitats comercials i agrícoles. La proximitat a vies de comunicació clau com la Via Augusta i el camí d'Empúries en reforçava la importància.

A més, la vil·la és molt a prop de Cruïlles, que, com el seu nom indica, era un punt de cruïlla de cinc camins diferents:

  • La Via Emporitana, que connectava Empúries amb Gerunda (Girona).
  • Un ramal cap a Aquae Calidae (Caldes de Malavella).
  • Un altre ramal que travessava les Gavarres per Fitor fins a arribar a Colonia (Calonge).
  • Un camí cap a la Via Augusta, entre Gerunda i Iuncaria (Figueres).
  • Un camí que des de l’anterior es dirigia cap a Corçà i Ullastret on connectava de nou amb l’anomenat camí d’Empúries.

Els habitants de Corçà encara parlen de la "Caminassa", un camí vell, segurament una via romana o anterior, que connectava la Via Augusta amb diverses localitats, passant per Madremanya, Millars, Monells, Santa Cristina, vorejava can Glèies i la font del Canat, travessava la riera fins a arribar a la vil·la romana i seguia més enllà fins connectar amb el camí d'Empúries a Ullastret. Aquest camí correspondria al traçat d'una via romana de tercer ordre, que seguiria aproximadament el traçat de la carretera de Madremanya a Corçà.

Descobriments arqueològics

Tot i centrar-nos en el Puig Rodon no podem obviar la resta de troballes arqueològiques en aquesta zona per entendre la seva importància.

Al segle XIX, quan es feien les prospeccions per buscar dipòsits d’argila,  s’hi van trobar dos mosaics. Del primer se’n va fer un dibuix i va ser destruït, però el segon va ser traslladat i guardat al castell de l’Alberg (Can Caramany). Hi ha descripcions del mosaic que parlen de motius geomètrics i florals amb una paleta de colors predominantment terrosa.

Al segle XX, als anys 80, es troben restes d’un enterrament romà durant les obres de l’avinguda de Caramany, amb restes òssies i una gerra funerària.

Durant les obres de millora del camí de Corçà a Planils es descobreix una gran gerra plena de restes de ceràmica.

Entre el 1981 i el 1983 es van fer excavacions que van revelar una extensió d'aproximadament 5.000 m², tot i que prospeccions posteriors suggereixen que la vil·la era molt més gran. Això es dedueix de troballes com forns descoberts als camps de Can Caramany —on es preveu construir una escola nova— i fragments de ceràmica trobats a Can Gleies, tot i que potser estem parlant de tres vil·les diferents.

Durant les excavacions de la capella Santa Cristina, als anys 90 del segle passat, es troben restes romanes que fan pensar en una vil·la de petites dimensions i la possibilitat que estigui edificada sobre un temple pagà.

A la primera dècada del segle XXI es decobreix en un magatzem del museu de Vic una donació de petites gerres funeràries (guardaven perfums) provinents de Corçà.

La vil·la es dividia en diverses zones:

  • Residencial: Incloïa un pati interior i habitacions decorades amb elements com mosaics, testimoni del nivell de riquesa dels propietaris.
  • Rústica: Comptava amb magatzems i espais per a activitats agrícoles i ramaderes.
  • Artesanal: Incloïa un forn descobert el 2023 i probablement altres tallers encara per localitzar.

També s’han documentat fragments de ceràmica romana, àmfores per al transport de vi, oli i gra, teules i enterraments d'època romana a prop de l'avinguda de Can Caramany. Altres fragments de ceràmica s’han trobat a l’entorn de l’ermita de Santa Cristina, on hi hauria una altra vil·la romana, i a Can Gleies, a Anyells.

Una història que s’estén en el temps

Tot i que la vil·la va assolir la màxima esplendor entre els segles I aC i VI dC, les ceràmiques trobades indiquen una continuïtat d’ocupació fins a l'època visigòtica i posterior. La producció principal de la vil·la eren cereals, vinyes i oliveres, seguint la trilogia mediterrània típica del model econòmic romà. Aquesta producció es complementava amb el comerç, facilitant intercanvis amb altres zones de l'Imperi.

No seria gens estrany que el mercat d’Anyells, el més important de la zona a l’època alt medieval i l’origen del qual es perd en el temps —el 1102 es va traslladar a Monells i posteriorment a la Bisbal— tingués els seus orígens en l'activitat comercial de la vil·la romana.

Un jaciment ple de potencial

Tot i les excavacions realitzades fins al 1984 i les prospeccions del 2023, moltes zones del jaciment, que va des de Santa Cristina al Puig Rodon, continuen sense explorar. Podríem parlar no de dues sinó de tres o quatre vil·les romanes que no farien més que augmentar la importància arqueològica de la zona.

Aquest indret és una finestra clau per comprendre l’economia i el desenvolupament del Baix Empordà durant l’antiguitat. Seria d’agrair que les excavacions es reprenguessin, especialment a la zona dels turons d’Anyells i del Puig Rodon, per aprofundir en el coneixement de la història d’aquest territori.

La vil·la o vil·les romanes que hi ha a Corçà són, sense dubte, un patrimoni de gran valor arqueològic i històric que mereix ser preservat i investigat amb més profunditat per continuar desxifrant la vida quotidiana i l'organització de l'època romana.

Bibliografia

  • De Soto, Pau i Carreras, Cesar. Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts. Revista arqueològica de Ponent nª16-17 2006-2007 Pàgs. 177-191.
  • Nolla, J.M i Casas, J. El material ceràmic d’importació de la vil·la romana de Puig Rodon (Corçà, Baix Empordà), d’època severiana a la Baixa Antiguitat. Revista Cypsela, VIII, 1990, Girona,pp.193-218.
  • Pella y Forgas, Narciso-José (1883). Historia del Ampurdán: estudio sobre esta comarca desde los tiempos prehistóricos hasta nuestros días. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramírez y Ricardo Rius.
Comparteix