Porta esbotzada

Reincidents: Un any de robatoris i furts a la Bisbal i pobles veïns

A finals del 2023 creix l'alarma social pels constants robatoris en domicilis i furts en comerços, si bé els Mossos d'Esquadra neguen que hagin augmentat. L'aguait recull testimonis de veïns afectats i explora el sistema de justícia juvenil, perquè molts autors són menors d'edat

Roger Font Vilagran
Roger Font Vilagran
Foto: iStock.com/djedzura

Un vespre fred de desembre, quan falten tres dies per Nadal, prop de trenta persones es troben a la plaça de l’Ajuntament. Han estat convocades a través de missatges de WhatsApp després que hagi augmentat la sensació d’inseguretat i la indignació pels reiterats robatoris amb força en domicilis i els furts en establiments comercials. Ningú sap qui ha muntat la reunió i no apareix cap portaveu, però els veïns, la majoria afectats a casa o a la botiga, aprofiten per compartir el seu testimoni.

A una resident del barri del Convent li han entrat tres vegades a casa, l’última al mes de maig. En un dels casos li van esbotzar la porta del balcó i li van regirar totes les habitacions. Ella hi era i va veure un dels nois, que va identificar en una roda de reconeixement posterior: un jove de poc més de vint anys, assegura.

Un veí de Fonteta explica que li van entrar en un magatzem per una finestra i se li van endur més de 10.000 euros. En té una filmació. La seva mare, de 92 anys, també va patir una incursió a casa, a la Bisbal, mentre dormia, sola: es va despertar quan va sentir que rebentaven una finestra i, com que va cridar, els intrusos van fugir. En un altre cas, el propietari es va trobar els nois al pis de dalt, quan hi pujava per anar a dormir; va deduir que hi havien accedit a través del balcó tot enfilant-se a un arbre.

A més de trencar finestres i grimpar fins als balcons, L’aguait ha conegut altres casos en què els lladres simplement han esbotzat les portes del carrer. No sempre s’han trobat les cases buides, i si han topat amb els residents a dins, han fugit immediatament. En general, les entrades s’han produït a plena llum del dia.

Una afectada va publicar un escrit a les xarxes socials al desembre, pocs dies després que li regiressin el domicili: “Independentment del que es van endur, que ens farà anar malament una temporada, ens van robar la seguretat, la calma i el benestar. A nosaltres, però també a una personeta de sis anys a qui no li tocava encara aprendre aquesta lliçó”. Va afegir que una setmana després dels fets van intentar forçar una altra porta davant de casa seva. Una veïna expressa així l’abundància dels lladronicis: “Mentre declarava a la comissaria els agents van baixar corrents perquè havien entrat en un altre lloc”. Un dels assistents a la reunió davant de l’Ajuntament lamenta: “No pot ser que els nostres fills vagin per la Bisbal i ens truquin per dir-nos que els anem a buscar perquè tenen por. On hem arribat?”.

Reunió de veïns
Els veïns es convoquen per WhatsApp un vespre davant de l’Ajuntament (Foto: R. F.)

La percepció ciutadana és clara, d’augment d’aquests fets delictius, però els Mossos d’Esquadra, amb les dades a la mà, afirmen que no es pot parlar d’increment de robatoris ni de furts. El cap de l’Àrea Bàsica Policial de la Bisbal, el sotsinspector Martí Pons, explica a L’aguait que a finals del 2023 “no hem tingut un augment important dels delictes contra el patrimoni a la Bisbal. N’hi ha hagut dos o tres més que el desembre del 2022”. Assegura, però, que “s’ha generat una certa alarma social arran d’imatges [dels presumptes lladres] que han corregut per les xarxes, que han fet que ens hàgim de moure ràpid policialment”.

Segons dades recollides pels Mossos, la Bisbal ha tancat el 2023 amb 93 robatoris amb força, només quatre menys que el 2022. Enguany també hi ha hagut 124 furts, 79 dels quals lleus (per valor de menys de 400 euros). La suma de robatoris i de furts comesos és de 217, exactament el mateix número que l’any 2022. Als pobles veïns, les variacions també són poc destacables. El 2023 hi ha hagut 32 robatoris a Vulpellac, Fonteta i Peratallada (10 més que l’any anterior), 19 a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní (5 més), 18 a Corçà (4 més) i 2 a Ullastret (un més). No tots són en domicilis: també s’hi compten barraques o vehicles.

Pons insisteix que els robatoris amb força es posin en coneixement de la policia, trucant al 112. Diu que quan els informen d’un nou cas la policia científica fa una inspecció ocular del lloc i després comença la investigació per identificar els autors, que inclou la cerca d’empremtes i de testimonis, i el visionat de càmeres, si n’hi ha. El 2023 el percentatge de fets resolts a la Bisbal —quan es pot determinar clarament l’autor del delicte amb proves com empremtes o filmacions— ronda el 30%, una xifra “molt important en el context de la Unió Europea”, assegura el cap de l’ABP.

Les dades dels Mossos d’Esquadra no coincideixen amb les de la policia local de la Bisbal, que ha registrat més delictes, temptatives incloses. De gener a finals de desembre del 2023 ha fet 100 serveis per robatoris. Amb les temptatives afegides, la xifra puja fins a 336. Pel que fa als furts, entre consumats i temptatives hi ha hagut 132 serveis, malgrat que només s’han denunciat els fets en 74 casos. Per això el cap de la policia local, el caporal Manel Costa, també remarca la importància de presentar les denúncies.

Costa exposa aquestes dades en una xerrada a l’Ajuntament de la Bisbal sobre robatoris i furts destinada als comerciants. Hi assisteix una trentena de persones i també hi participa l’agent dels Mossos Manel Domènech i el regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé. L’edil insta els botiguers a denunciar: afirma que de tots els furts que s’han produït els darrers 10 dies, no se n’ha denunciat cap. La policia coneix el perfil dels lladres: molts són menors d’edat, i reincidents. Costa apunta que un furtador concret acumula 43 detencions i que sovint la policia local l’atura d’ofici i li troba objectes furtats a sobre. A més, els agents es troben que els autors entren a la comissaria a amenaçar-los i a insultar-los.

El mosso Domènech, que des de fa anys s’especialitza exclusivament en menors d’edat, assenyala que els nois d’aquesta franja tenen sensació d’impunitat. També assegura que alguns dels delinqüents d’aquesta onada són germans dels que acumulaven més de 300 robatoris en onades anteriors i que actualment compleixen condemna a la presó. Els comerciants recorden assistir a una xerrada com aquesta amb la policia fa tres anys per fets semblants, i apunten que s’ha avançat poc. Es reconeixen impotents i demanen solucions. Preguntats per la freqüència dels furts a les seves botigues, expliquen a L’aguait que a finals de desembre passen “matí i tarda, no hi ha dia que te’n salvis”. Una treballadora d’una botiga d’alimentació del carrer Cavallers assegura que un mateix home, romanès, s’endú menjar habitualment. “Agafa el més car que troba: salmó, pernil ibèric… En un sol dia, amb la botiga plena de gent, es va endur productes per valor de 200 euros”, comenta. També hi ha casos en què els nois han orinat als aparadors.

Xerrada amb comerciants
El cap de la policia local i un mosso parlen de l’últim episodi de robatoris en una xerrada amb comerciants (Foto: R. F.)

La propietària d’un negoci que, com tota la resta, demana mantenir l’anonimat, reconeix que tenen por i que se senten desemparats. Alguns botiguers, afegeix, han agafat pel coll els furtadors o els han tancat a dins del local, persiana avall, perquè la policia els trobi. Saben perfectament qui són i si els veuen rondar a prop s’ho comuniquen ràpidament a través d’un grup de WhatsApp. La recomanació de Domènech als comerciants és clara: no enfrontar-se mai a un furtador o intrús i desconfiar-ne sempre. A mitjan desembre, però, cinc nois van agredir una comerciant al carrer. Era un dissabte a la tarda i, segons el relat dels veïns, la van seguir fins a casa des de la botiga.

Abans de les festes de Nadal es precipiten diversos fets. La mateixa setmana que es convoquen la xerrada dels comerciants amb la policia i la reunió de veïns a la plaça de l’Ajuntament, alcaldes i regidors del Baix Empordà es reuneixen a la Bisbal per tractar l’alarma social generada i reclamar que els delinqüents multireincidents acabin a la presó. Assisteixen a la trobada, entre altres, el batlle de la ciutat, Òscar Aparicio; el regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, i l’alcalde de Vulpellac, Fonteta i Peratallada, Josep Sala. El mateix Sala explicava a l’ACN que en una sola nit van entrar a robar a cinc cases del municipi. Aparicio i Dilmé, per la seva banda, s’han reunit amb la fiscal en cap de Girona per insistir en la qüestió.

Menors, reincidents i escolaritzats a la comarca

Encara la mateixa setmana de desembre, els Mossos d’Esquadra detenen tres menors d’edat per cometre robatoris a l’interior de domicilis de la Bisbal i pobles veïns. Les imatges dels autors que alguns ciutadans han fet córrer per la xarxa facilita a la policia les tasques d’identificació. En aquesta ocasió, la jutgessa ha decretat l’ingrés de tots tres en centres de menors com a mesura cautelar. El sotsinspector Martí Pons assegura a L’aguait que els detinguts són els líders d’un grup molt actiu, i posa una mica de llum sobre el seu perfil: tenen entre 16 i 17 anys, nacionalitat espanyola però “orígens de tot tipus”, han estat escolaritzats al Baix Empordà i “han seguit el ritme normal de l’ensenyament”, i no són pas de famílies desestructurades. Afegeix que, de lladres, “no n’hi ha gaires més que aquests tres”, que el primer cap de setmana després de les detencions no hi ha hagut robatoris i que s’ha posat fi a la crisi. El primer dia de gener, però, la Bisbal es desperta amb els aparadors de quatre comerços destrossats, i en dos d’aquests hi han entrat a robar. No ha transcendit si es tracta del mateix grup.

Els tres detinguts i ara internats acumulaven diverses detencions. Segons Pons, un dels nois prop d’una quinzena i els altres dos, set i vuit respectivament. Fins ara, després d’una detenció havien estat posats en llibertat. 

L’objectiu del sistema judicial, evitar la reincidència

Quan un menor és denunciat per haver comès un delicte, el cas passa a mans de la Fiscalia de Menors, situada a Girona. A partir d’aquest moment entren en joc diversos equips tècnics del Departament de Justícia, formats per treballadors socials i psicòlegs. Es tracta de l’Equip d’Assessorament Tècnic, que atén tant l’acusat com la seva família i la víctima i elabora informes per al jutge, i de l’Equip de Medi Obert, que fa el seguiment dels menors a qui el jutge ha imposat la llibertat vigilada. La llibertat vigilada és la mesura més habitual, en detriment de l’internament en centres. Fonts dels equips de justícia juvenil consultades per L’aguait indiquen que l’objectiu del jutjat de menors és evitar la reincidència i que “l’internament no és una mesura que s’imposi freqüentment, sinó l’últim recurs, perquè es considera que és millor que els menors es normalitzin en una llibertat vigilada i que segueixin un programa al seu entorn social”.

Tot i que els terminis de la justícia juvenil són més curts que en els cas dels adults, el sotsinspector Martí Pons explica que la justícia va molt més lenta que la policia: “Els actors polítics, policials i judicials que treballem en la seguretat pública ens movem en ritmes diferents. Lògicament, quan els ciutadans pateixen robatoris tenen tolerància zero des del primer minut. La policia treballem d’una banda la prevenció per minimitzar els temps d’espera, i de l’altra la investigació perquè els autors no repeteixin els fets”.

Segons dades publicades pel Departament de Justícia, la segona setmana de gener 33 menors residents al Baix Empordà complien alguna mesura penal o seguien algun programa de justícia juvenil. D’aquests, més de la meitat, 18, eren en llibertat vigilada i només 5 estaven internats en un centre. Dels 33 menors atesos, 17 han comès delictes contra el patrimoni (principalment robatoris i furts), tots nois. Dels 5 que compleixen mesures d’internament (tots per robatoris o furts), 4 estan en règim semiobert —fan algunes activitats educatives fora del centre— i un en règim obert —totes les activitats les fa fora. No hi ha cap menor, doncs, en règim tancat. A Catalunya hi ha set centres de menors, i el més pròxim a la Bisbal és el Centre Educatiu Montilivi, a Girona, amb 30 places.

7 de cada 10 joves que van acabar un programa o mesura de justícia juvenil a Catalunya el 2015 no han reincidit en els cinc anys següents. És la principal conclusió d’un estudi del Departament de Justícia, presentat l’octubre passat, que analitza la taxa de reincidència juvenil i que es basa en tota la població (3.634 joves d’entre 14 i 23 anys). El perfil majoritari del reincident és un home entre els 14 i els 15 anys. La nacionalitat estrangera, especialment del Magrib, també està associada a una reincidència més alta: els joves amb nacionalitat espanyola tenen una taxa de reincidència del 30%, mentre que en el cas dels del Magrib és d’un 48,4%. A més, els joves immigrants que estan sols, sense suports adults, tenen una reincidència més elevada que els que estan acompanyats. També hi ha diferències importants segons la mesura aplicada als menors: mentre que només reincideixen el 28% dels que segueixen una llibertat vigilada o el 17,7% dels que fan prestacions en benefici de la comunitat, la taxa augmenta fins al 55,7% per als joves que completen una mesura d’internament en un centre.

L’incivisme, un problema afegit

La sensació d’inseguretat ha augmentat els darrers mesos també per actituds incíviques de grups de jovent que es reuneixen en punts concrets de la Bisbal. A la plaça de la Llibertat la policia local hi va habilitar un dispositiu durant uns dies del mes d’octubre, motivat per les queixes dels veïns. Es va saldar amb cinc denúncies a conductors de patinets i bicicletes elèctrics, quatre més per possessió de droga i una per infringir l’ordenança municipal de civisme. Els veïns i comerciants de la zona amb qui L’aguait ha parlat expliquen que durant tot l’estiu els joves hi han passat tardes i vespres cridant i deixant-hi brutícia, i demanen que la policia hi passi cada dia perquè la feina feta fins ara és insuficient. A més, avisen que quan els vailets veuen els agents, simplement canvien de lloc durant una estona: “Quan la policia ve a la plaça, els nois es desplacen al pont Vell. Un cop passa el cotxe amb la sirena posada, surten deu o dotze mainades del pont i canvien de costat”.

Brutícia
Deixalles a les escales de l’església, un dels focus d’incivisme, un dilluns al matí (Foto: R. F.)

Un altre punt conflictiu és el racó amb quatre esglaons que puja a l’església des de la plaça Germans Sitjar. Els testimonis asseguren que un grup de joves s’hi aplegava a ventar cops a les portes, escopir a terra, provocar els passavolants i embrutir el terra tot deixant-hi restes de menjar i beure. Una veïna explica que els va fotografiar i tot seguit la van escridassar i seguir, motiu pel qual es va refugiar, espantada, en una botiga del nucli antic, on va trucar a la policia. Diu, però, que els cossos de seguretat no poden arribar a tot arreu: “La policia té molta feina i amb una sola patrulla és impossible abastar tota la ciutat. Quan els truques, vénen si poden, al cap de mitja hora, quan els nois ja se n’han anat”. En aquests esglaons hi havia enrenou cada dia, si bé d’un temps ençà ha esdevingut ocasional. La veïna també lamenta: “Em sap molt de greu que això serveixi per tornar a desqualificar els immigrants, quan, de fet, també hi ha catalans en aquests grups. La gent es fixa molt en si són marroquins o negres, cosa que és un problema”.

Altres zones conflictives de la ciutat, amb situacions semblants, són el carrer Proudhon Carbó, l’Almogàvers i l’aparcament del camp de futbol vell. Els veïns afectats s’han reunit en més d’una ocasió amb el regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, que insisteix que l’Ajuntament només pot fer pressió i aplicar l’ordenança de civisme, perquè aquestes conductes no són delictives. L’equip de govern ha manifestat més d’una vegada la intenció d’endurir les sancions d’aquesta ordenança.

L'aguait és possible per les aportacions de persones com tu.

Fes-te'n subscriptor i dóna suport al periodisme local

Comparteix
Escriu un comentari