Òscar Aparicio Pedrosa (la Bisbal, 1972) va ser alcalde de la ciutat del 2011 al 2015 i vol tornar-ho a ser, de la mà del PSC-Independents. D’aleshores ençà ha estat coordinador de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Girona i cap de gabinet de la subdelegació del govern espanyol. També va ser vicepresident del Consell Comarcal durant dos mandats. Des del 2021 és diputat al Parlament i des del 1999, regidor a l’Ajuntament de la Bisbal. Exerceix d’advocat. En aquesta entrevista té molt present el seu període d’alcalde i reconeix que últimament han fet “deixadesa de funcions” com a oposició.
En l’acte de presentació de la vostra candidatura explicàveu que hi ha una manca de lideratge en el govern municipal i que no té projecte de futur. Quin és el projecte de futur del PSC?
Semblarà contradictori, però el nostre projecte de futur és el que vam deixar fet el 2015. Aquell mandat vam assentar-ne tres bases. Vam deixar la hisenda municipal en una bona situació que permetia fer inversions i vam fer un pla general urbanístic que no s’ha desenvolupat aquests vuit anys. Fins que no el desenvolupem, no podrem fer equipaments ni tindrem sòl per a habitatge social. La tercera pota va ser el pla estratègic de desenvolupament econòmic amb els municipis veïns, que l’han continuat fent, però només basat en el sector turístic. Tot això s’ha deixat perdre: l’Ajuntament té una mala situació econòmica i l’atur és important. Som la tercera ciutat de menys de 20.000 habitants de les comarques de Girona amb més atur. En més grans de cinquanta anys som la primera, amb un 36%.
Què pot fer l’Ajuntament per crear llocs de treball?
Parlar amb les empreses per veure quines necessitats tenen. Podem fer cursos de formació en funció del que necessitin. Totes ens diuen que fa sis o set anys que no hi va ningú de l’Ajuntament. El consistori no ha estat mai en els PICE de formació que fan les cambres de comerç de Girona i de Palamós. Fa poc s’ha organitzat una fira d’ocupació ni tan sols n’han fet publicitat.
En el mateix acte també dèieu que la Bisbal és una de les 10 ciutats de Catalunya que té una despesa per habitant més elevada destinada a pagar personal i despeses corrents. S’han de reduir, les despeses de personal?
El 2011 ens vam trobar en la mateixa situació. Eren del 60% i es va demostrar que eren insostenibles. La teoria econòmica diu que has d’estar entre el 40% i el 45%, i ara som al 54%. Del 2015 al 2023 hi ha tres milions d’euros més al capítol 1. Ho justifiquen amb els serveis propis, però ja els teníem abans. Si aquests diners es destinen a pagar més i millors serveis ens ho podríem mirar, però no és el cas. Hem duplicat serveis amb una àrea social paral·lela a la del Consell Comarcal per l’ego de qui ho portava. Hem augmentat l’estructura administrativa de tècnics a l’àrea d’Urbanisme, però no hem desenvolupat cap sector del pla general. Si algú demana una llicència d’activitat, pot trigar vuit mesos a tenir-la. Això és indigne. Sóc molt partidari de redimensionar els serveis en funció de les necessitats reals perquè siguin eficients. Els ajuntaments som les empreses més grans dels municipis i posem al capdavant persones que no hi entenen, per tant, s’han de refiar del criteri del tècnic, i això a vegades és bo i d’altres, dolent.
Quin balanç feu de la vostra tasca a l’oposició aquests darrers quatre anys?
És millorable. Del 2015 al 2019 es va centrar més en temes no municipals, tot eren mocions del procés. Ho vam veure des de la barrera i no vam ser bel·ligerants, però de mica en mica vam entrar en la dinàmica de no fer oposició sobre temes de ciutat. Llavors va venir la pandèmia i vam intentar anar a la una: hi va haver poques crítiques per part de l’oposició al govern. Vam pensar que era l’actitud més responsable, tot i no estar d’acord amb ells. Els dos últims anys hauríem d’haver fet més oposició. Al final et canses de presentar mocions perquè no s’executen. O no l’aproven o queda en un calaix, cosa que desgasta. L’equip de govern va començar dient que volia fer reunions fora de l’estructura de l’Ajuntament, però no s’han fet més. Hem comentat amb els altres grups de l’oposició que hem fet una mica de deixadesa de funcions i que ens hauríem d’haver plantat més, sobretot amb sentit constructiu.
Si sou investit alcalde, continuareu de diputat al Parlament?
Depèn del que vulgui en Salvador Illa, que és el nostre cap. Si diu que no, serà que no. Al Parlament els alcaldes del PSC només tenen assignada una comissió. Jo ara en tinc cinc i porto quatre lleis. Crec que podré reduir-me la càrrega de treball. M’agrada la política local i és la meva prioritat, per això em torno a presentar, perquè ara no tindria cap necessitat de posar-me a l’Ajuntament i arriscar-me a fer un mal resultat que pot passar factura política. No he viscut mai de la política fins ara, que sóc al Parlament. Tinc el meu despatx d’advocats i m’agrada el dia a dia perquè veus els problemes reals i tens la solució propera. La meva dedicació seria aquí perquè és el que sempre m’ha agradat. Vaig estar quatre anys d’alcalde i vuit de vicepresident del Consell Comarcal renunciant al sou i dedicant-hi moltíssimes hores, i ho tornaria a fer.
A l’enquesta ciutadana, alguns veïns ens deien que la Bisbal està en decadència i comença a ser un poble dormitori. Què en penseu?
És evident. La renda familiar per càpita de la Bisbal era de 17.000 euros el 2015 i la dada més recent, del 2020, és de 14.000 euros. Hem perdut 3.000 euros l’any per persona. En canvi, altres municipis semblants com Santa Coloma de Farners o Cassà de la Selva han pujat. Una part l’explica l’atur i la precarietat laboral, però alguna cosa falla a nivell macroeconòmic. Som a la cua en nombre d’empreses a la demarcació de Girona, per molt. Segurament ens estem quedant una ciutat dormitori. La gent ha de marxar perquè si es queda no té les mateixes oportunitats. Hem de revertir la situació econòmica i, d’altra banda, la percepció d’inseguretat. Comercialment estem perdent la ciutat. Proposem fer les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU), que serien una solució molt bona. Tenim la sort d’atreure força artesans, però l’Ajuntament no els va a veure.
Els veïns també ens demanaven més activitats per al jovent. Què els podeu oferir?
Crec que l’oferta ha baixat molt. S’ha vist la desídia amb el PIN i s’han deixat de fer coses. Hi ha dues línies bàsiques. La primera, tenir un centre cívic. Som l’única capital de comarca que no en té. L’ha de fer la Generalitat. Al seu moment vam fer la cessió de terrenys, però l’han deixat caducar. També s’han de fer espais de lleure juvenil. L’Ajuntament pot adquirir o llogar locals buits i fer punts juvenils en dos o tres barris. No ho centrem tot en les Escoles Velles, com els darrers anys. La fàbrica de Can Formatger també és una bona idea, però no ho centralitzem allà, tampoc. Sóc partidari de diversificar l’oferta.
Els veïns dels barris del sud ens explicaven a l’enquesta que se senten oblidats. Quines inversions hi proposeu?
Tots els serveis estan concentrats en un sector de la ciutat. Si Castell d’Empordà tornés a ser independent, la Bisbal gairebé no tindria equipaments, perquè el límit de l’antic terme arribava pràcticament fins a la biblioteca. El sector sud, amb una gran densitat de població, no té cap equipament. El 2015 teníem molt clar que els nous havien d’anar allà. Fa 15 anys que hi ha l’escola Empordanet en barracons i no és normal, hem de fer la cessió de terrenys. Calen més zones d’ús comunitari, d’esponjament, perquè només hi ha la plaça de la Sardana, atapeïda i petita. I després hi ha la conflictivitat amb els espais d’ús públic, però de titularitat privada. Es va millorar als pisos de la Pau, però no s’ha fet a la resta. I al Mas Quinto encara van amb fosses sèptiques, i som al 2023. S’ha de fer un pla integral del sector. És la part de la ciutat que ens queda per desenvolupar.
Com actuareu en la via pública?
Hem de tenir cada any una partida pressupostària d’asfaltatge, enllumenat i via pública en general. Cal que hi hagi una planificació. L’Ajuntament hauria d’haver fet un treball de l’estat dels carrers, que no el té, i és trist que hagi de dependre del treball de persones alienes com vosaltres. En carrers com el Francesc Cambó o el Josep Maria Soler, hi ha voreres estretes i fanals vells de peu. És indigne, però els tècnics, que són nous, no ho saben. L’altra qüestió és la brutícia i la deixadesa. No saben quan passaran a netejar en cada carrer, no ho tenen planificat i hi van en funció de les queixes dels ciutadans.
Quines polítiques proposeu en matèria d’accés a l’habitatge?
Quan vam deixar el govern hi havia quatre pisos on es podia fer lloguer social, i ara en són sis. És evident que això no funciona. La llei marca que haurem de tenir 600 pisos de protecció oficial abans del 2027. No hi ha cap promoció en marxa i no ho complirem. L’Ajuntament té solars de quan s’han fet urbanitzacions, que es poden deixar a entitats que facin pisos. No s’ha treballat amb els grans tenidors per aconseguir la cessió de pisos amb ocupacions conflictives. El consistori els podria tenir durant set anys per fer lloguer social, però ara ni tan sols en té el registre. També es pot parlar amb l’Incasòl perquè faci promocions. I en aquests vuit anys l’Ajuntament no ha parlat amb el promotor dels pisos de la dreta del camí de la Guardiola que van quedar a mig fer. També es poden convertir els locals comercials buits en habitatges canviant el pla general.
Quina mena de turisme voleu per a la Bisbal?
La Bisbal s’hauria d’especialitzar en turisme familiar de qualitat, amb l’artesania i la ceràmica. El turisme cultural i l’esportiu són els que aporten més capacitat econòmica i no els treballem. Tenim els tallers escampats per la ciutat i és difícil passejar-hi. Al Terracotta Museu li hem donat poca continuïtat en activitats. La majoria dels ciclistes professionals instal·lats aquí passen per la Bisbal per anar a les Gavarres, i es podria fer un gran centre de BTT a la font de l’Arbre, que és la porta de les Gavarres i està molt deixada. L’altra part són les fires, que mouen gent. Les hem de tornar a potenciar. Tenim un pavelló firal que fa de pavelló d’esports: o fem el nou pavelló, o fires al carrer, o envelats. L’Ajuntament ha de liderar i ha de posar-hi diners i tècnics.
Què pot fer l’Ajuntament per combatre els efectes de la sequera?
El primer que hauria d’haver fet és conscienciar els ciutadans amb un ban que expliqui la situació. No podem prendre mesures quan tenim el problema a sobre. Hem d’implantar una normativa que redueixi el consum d’aigua, per exemple amb subvencions per al reciclatge de l’aigua de les piscines. A curt termini l’Ajuntament pot reduir el consum d’aigua de reg i plantejar-se el microurbanisme d’una altra manera. No podem fer veure que això és Anglaterra, Astúries o Galícia, amb parterres d’herba a tot arreu. Consumeixen molta aigua i sembla que en el futur no en tindrem prou per mantenir-los. També s’han de plantar arbres que facin ombra. No tenim sistemes de captació i reciclatge d’aigua als edificis municipals, i són fàcils de fer i poc costosos. Cal fer una política a mitjà termini.
Què pot fer l’Ajuntament per afavorir la integració dels nouvinguts i augmentar l’ús del català?
L’Oficina de Català i les parelles lingüístiques funcionen molt bé. Socialitzem en la llengua que tenim a l’entorn. Els meus pares vénen d’Andalusia i d’Extremadura i a casa parlo castellà, però tinc un accent català enorme, perquè em vaig socialitzar en un entorn on tothom parlava català. No podem entrar en les escoles com a Ajuntament, però en els espais extraescolars sí. Crec que el català no es perdrà perquè no s’ha perdut en 40 anys de dictadura, però si no fem res en davallarà l’ús social. Sense imposar res, hem de buscar espais de socialització, sobretot dels joves, que siguin en català. A vegades volem incidir en els nouvinguts sense acreditar que per a ells el català és un avantatge. A Santa Coloma de Gramenet molta gent va aprendre català perquè ho veien com una oportunitat. A vegades ens ha faltat respectar la seva cultura. A la comunitat musulmana els deia fa temps que ells no es poden tancar, però l’Ajuntament tampoc. Crec que ells haurien d’explicar les seves tradicions i promocionar-les, i el mateix a la inversa.
Amb qui pactareu per formar govern?
El 2019 ens van fer un cordó sanitari al PSC pel tema nacional. Nosaltres no en farem mai. Entenem que prevalen les persones i la política del dia a dia, i no tant les sigles. No em negaré a pactar amb ningú. Han de ser partits amb qui coincidim amb les solucions. No tenim cap línia vermella en el tema nacional, tant hi fa si és la CUP, ERC o Junts. I si torna a haver-hi una votació al ple sobre la independència, cadascú que voti el que vulgui. Els ajuntaments ara semblen parlaments petits i, a més, no són iniciatives pròpies, sinó que les seus dels partits a Barcelona envien les mocions. Aquesta no és la seva funció.
Sou regidor a la Bisbal des del 1999. Què podeu aportar al consistori, després de tants anys?
Aquest mandat no m’havia de presentar. Són molts anys i volia donar pas a gent nova. En Salvador Illa em va dir que m’havia de presentar, i vaig pensar què podia aportar a la ciutat. Quan vaig ser alcalde em faltava l’experiència d’haver passat per altres administracions, que ara tinc. Del 2015 al 2018 vaig estar a l’Ajuntament de Girona coordinant àrees i allò em va obrir un món. He après molt de com es gestionen llocs grans, des de la subdelegació del govern espanyol al Parlament, i conec més gent. Vull posar aquests coneixements al servei dels ciutadans. A més, tinc un equip amb moltes ganes. El 2019, ho reconec, em vaig presentar sense ganes i no tenia la il·lusió que tinc ara. La política enganxa molt i no m’hi he dedicat mai per motius econòmics. Continuaré sense tenir sou de l’Ajuntament.
