Xavier Dilmé Vert (la Bisbal, 1968) encapçala per segona vegada la llista de Tots per la Bisbal (TxLB), un partit format el 2019 i que es reivindica com a independent. És part de la coalició Tots per l’Empordà (TE), que integra diverses candidatures de la comarca formades per independents. Aquest mandat Dilmé ha estat regidor a l’Ajuntament de la Bisbal i vicepresident primer del Consell Comarcal del Baix Empordà. Ha estat regidor en diverses etapes des del 1990 —algunes amb responsabilitats al govern muncipal— i diputat al Parlament per Convergència i Unió entre el 2006 i el 2015. Amb Dilmé comencem les entrevistes a tots els candidats a l’alcaldia de la Bisbal i als principals caps de llista dels pobles veïns, que publicarem a partir d’avui i fins que acabi la campanya electoral.
El vostre eslògan diu que sou “l’únic partit 100% bisbalenc”. Això què vol dir?
Som un partit independent i no fem coalició amb cap formació d’àmbit nacional. Ens agrada dir que som el partit de la Bisbal. En el passat hi ha hagut candidatures d’aquest tipus a la ciutat, però no s’havien presentat mai en un segon mandat. Volem consolidar aquest projecte purament bisbalenc.
Formeu part de l’agrupació de llistes independents Tots per l’Empordà, gràcies a la qual vós sou vicepresident primer al Consell Comarcal. És aquest el principal objectiu de l’aliança, aconseguir representació als òrgans supramunicipals?
No. Tots per l’Empordà va ser un invent estrany en el sentit que és un espai, més que no pas un partit o una coalició formal, construït de baix cap a dalt. No té un ideari propi, més enllà del municipalisme i que són llistes cent per cent independents. Unim esforços i ens coordinem per tenir un punt de trobada i d’intercanvi d’experiències. No hi ha una estructura de partit, no mana ningú. Hi ha un simple coordinador, que és el paper que faig jo. El 2019 hi va haver més de 7.000 vots per a Tots per l’Empordà. Si no hi haguéssim estat, s’haurien perdut i s’ho haurien repartit els de sempre al Consell Comarcal i a la Diputació. Nosaltres no anem a buscar llistes pels pobles, com poden fer els partits grans. Els que volen fer una llista independent contacten amb nosaltres i els oferim bàsicament assessorament, perquè no tenim ni un duro. Amb la llibertat que dóna no estar subjecte a cap disciplina de partit de fora del teu municipi. La representació supramunicipal no és l’objectiu, és el que ve després.
En declaracions al diari Ara, dèieu que Tots per l’Empordà ha rebut ofertes de partits d’àmbit nacional. De quins?
De partits d’àmbit nacional, i de més d’un. És normal, passa sempre abans de les eleccions a tot Catalunya. A la Bisbal, per exemple, hi ha un partit que s’ha aliat amb Junts. Tenim un diputat provincial i quatre consellers comarcals, som decisius per governar el Consell Comarcal i altres partits ens intenten fer cants de sirena. Alguns ho han provat molt abans de la campanya. Hem rebut a tothom, perquè som gent de diàleg, però el nostre projecte és molt diferent del que representen ells. Volem mantenir la nostra autonomia.
Insistiu sovint que els carrers estan deixats. Un estudi de L’aguait va determinar que a l’octubre el 56% dels carrers tenien l’asfalt deteriorat. Feu responsable l’equip de govern actual d’aquesta deixadesa, però vau ser regidor de Via Pública del 2011 al 2015. Els governs anteriors també en són responsables?
Hi ha hagut un parèntesi. La via pública no està mai com tothom voldria que estigués, començant pel regidor mateix. Ara, si tens una planificació i fas un manteniment anual, és molt diferent que si estàs vuit anys, com ha passat ara, sense fer gens de manteniment. El 2015, l’últim any que vaig ser regidor de Via Pública, ens vam gastar gairebé 100.000 euros només en enquitranats. Hi havia un pla anual de manteniment de voreres, enquitranats i pintura vial. La planificació és bàsica. Cal que la via pública sigui prioritària. Entenem que per a aquest govern i per a l’anterior no ho ha estat. La prova és que l’alcalde mateix assumeix, a més de les àrees d’Urbanisme i Promoció Econòmica, un penjament que és Via Pública. Hi ha hagut de posar un regidor adjunt perquè, evidentment, la cosa no tirava. La ciutat ha empitjorat. No ha estat mai de conya, però quantitativament es pot demostrar què es dedicava a Via Pública en el pressupost del 2015 i en l’actual.
A l’enquesta ciutadana, alguns veïns ens deien que la Bisbal està en decadència i comença a ser un poble dormitori. Què en penseu?
Un dels eixos principals del nostre programa és la promoció de la ciutat, en sentit ampli. És evident que tenim diversos problemes. Hem d’assumir que som una ciutat de serveis. Encara vivim amb l’estereotip mental que som una ciutat industrial. La Bisbal no ho podrà ser mai més, d’industrial, perquè no tenim polígon ni espai per fer-ne. Ens hem d’adaptar a aquesta situació i ens hem de creure el que som. Tenim dos polígons molt potents al voltant, el de Corçà i sobretot el de Forallac, i hem de saber-hi treballar. El Pla Estratègic amb els cinc municipis de l’Empordanet és bo per trobar aquestes sinergies. La Bisbal també necessita tornar-se a reivindicar com a capital de la comarca, no com a capital dels cinc municipis de l’Empordanet. La veu de l’alcalde de la Bisbal s’ha de tornar a fer sentir i la ciutat ha de tornar a liderar, perquè si no lidera políticament, difícilment liderarà comercialment. És qüestió de mentalitat i, per tant, hem de definir d’una vegada quina amplitud han de tenir les àrees de l’Ajuntament i a quines cal destinar-hi més recursos. No pot ser que a algú que vulgui obrir una botiga l’Ajuntament li toqui tant la pera o no li faci cas i se’n vagi a Torroella a obrir el negoci. Això fa temps que passa. Estem d’acord a fer de l’Aigüeta un referent de l’artesania, però ens ho hem de creure. Hem de ser ambiciosos i arriscats.
Què pot fer l’Ajuntament per combatre els efectes de la sequera?
El primer que ha de fer l’Ajuntament és, com a mínim, un ban que expliqui mesures per estalviar aigua. Ara toca fer pedagogia i predicar amb l’exemple. Hi ha una part de responsabilitat individual i de civisme, que estic convençut que els bisbalencs poden activar. A la Bisbal tenim l’embolic amb el servei d’aigua de Sorea [ara Agbar], que fa que la inversió en renovació de clavegueram i de canonades d’aigua potable hagi estat aturada. Les pèrdues de la xarxa no són fora de la mitjana catalana, però són reduïbles.
L’aigua ha de ser de gestió municipal?
L’aigua ha estat municipal sempre. No em preocupa qui arregla la claveguera o qui passa el rebut, sinó que l’Ajuntament controli efectivament aquest servei. Si es fa un plec de clàusules ben fet, en el qual l’Ajuntament tingui accés a tota la informació i es guardi l’última paraula en la gestió directa del dia a dia, no és tan important qui actuï després sobre el terreny, si l’Ajuntament o una empresa contractada.
Al butlletí que repartíeu a les bústies fa uns mesos, explicàveu que no sereu comprensius amb l’ocupació. Com actuareu?
Fa poques setmanes hi ha hagut un canvi normatiu al Congrés dels Diputats a partir del qual els Ajuntaments podrem ser actius a l’hora de demanar desnonaments en els casos que en dic d’ocupacions mafioses. Són aquells casos en què rebenten el pis, el posen a lloguer i es dediquen, suposadament, a vendre-hi substàncies prohibides. Als veïns els causa un perjudici important, i atreu pisos semblants. L’Ajuntament serà actiu en aquests temes. No podem permetre que en aquests moments hi hagi més de 80 habitatges ocupats i que el creixement sigui exponencial, quan municipis del nostre entorn ho han limitat. Volem formar dos agents de la Policia local en aquesta qüestió. Nosaltres diferenciem les ocupacions mafioses, com ara al carrer Solidaritat o a la plaça Nova, de les que ho són per necessitat, de famílies que necessiten un sostre. Aquestes les hauria de solucionar l’administració. També volem crear un servei d’assessorament gratuït per als veïns i les comunitats de propietaris, que amb la llei nova no poden exigir desnonaments.
Quines polítiques proposeu en matèria d’accés a l’habitatge?
L’Ajuntament no té la capacitat de solucionar sol el problema. Les competències d’habitatge són de la Generalitat de Catalunya i hem de tenir-hi acords i bona relació. Hi ha un parc de la Sareb en aquest municipi, que hauria de poder gestionar l’Ajuntament. I hem de trobar altres vies, com Palamós o Calonge: establir sistemes de cooperatives d’habitatge. Tenim diversos problemes: no hi ha prou oferta, cosa que ha encarit moltíssim l’habitatge, i costa trobar lloguer. Els promotors poden ajudar a solucionar-ho. A la ciutat també hi tenim nyaps com el Mas Paretas, els blocs de pisos buits de sota el Convent. El mes passat vaig parlar amb el propietari, que és un senyor de Barcelona que s’ho va quedar d’un banc. Crec que hi ha bona voluntat, però ningú s’hi ha adreçat. Hem de ser proactius i l’Ajuntament té moltes eines. El jovent necessita emancipar-se i no pot pagar pisos de 800 euros el mes, és impossible. Hi ha d’haver una col·laboració público-privada.
Quina mena de turisme voleu per a la Bisbal?
Equilibrat, sostenible i no més del que podem assumir. Estem envoltats d’espais naturals i un dels perills és la massificació turística. Volem un turisme tranquil, ordenat. La nostra oferta és bona i l’artesania ens fa líders a la comarca. Crec que és el tipus de turisme que busca tothom. L’Ajuntament té poca possibilitat de maniobra, perquè de vegades el mercat t’ho dona més fet.
Què pot fer l’Ajuntament per afavorir la integració dels nouvinguts i augmentar l’ús del català?
La integració dels nouvinguts és bidireccional. Hem d’explicar els drets i les obligacions d’aquest país i la nostra xarxa social ha de donar cobertura a la gent que acaba d’arribar i que té necessitats especials. Per altra banda, una de les coses que els hem de fer entendre és que tenim una llengua pròpia, que és el català. Necessitem una posada al dia de la normalització lingüística a nivell de ciutat, no només en el cas dels nouvinguts. No pot ser que els nouvinguts es decantin de seguida pel castellà, que és el que passa ara. No parlar-ne no fa que no passi. Tenim la sensació que el català ha reculat a la ciutat, la gent ens ho ha dit a peu de carrer. L’Ajuntament té molt clar, amb unanimitat dels grups, que la política lingüística és una qüestió de ciutat i de país, no de debat polític. Una de les maneres de millorar-ho és donar més recursos.
Quina posició teniu sobre la independència de Catalunya?
Som una llista municipal i transversal. Les opinions sobre temes que no són estrictament locals són personals. Al ple normalment ens abstenim en aquestes qüestions, fora que no sigui de suport als presos o sobre la repressió.
I el senyor Dilmé, què en pensa?
El mateix que he pensat sempre. El poble de Catalunya ha de poder decidir el seu futur votant. Ho vaig dir el 2015, quan era diputat al Parlament, el mateix que diuen els que ara són al govern. Vam fer el 9-N, que va ser un punt de sortida important perquè els del no també es van poder manifestar. Llavors se’n va fer una lectura políticament equivocada que va portar el que ha portat. Catalunya està infrafinançada, té un problema de tractament que ve de lluny, i no podem estar indefinidament en aquesta situació.
Amb qui pactaríeu per formar govern?
Tenim sort perquè no tenim cap instrucció de fora de la Bisbal per fer un canvi de cromos o per fer pactes en funció del que passi a la Diputació. Ens és indiferent el qui, sempre que no es trepitgin unes línies vermelles. Cal canviar les formes de governar i les prioritats.
Heu tingut càrrecs públics des del 1990. Què podeu aportar a l’Ajuntament, després de tants anys?
L’experiència, que avui dia no es té gaire en compte. Tinc una mirada àmplia en el sentit que he pogut observar de primera mà com ha canviat la gestió i el dia a dia de la política municipal a tot arreu. Quan tenia 21 anys i vaig entrar a l’Ajuntament com a regidor de govern no tenia res a veure amb ara. Les obligacions, la plantilla, les necessitats socials, tot ha canviat molt. No tot ha canviat a bé. Com a coordinador de Tots per l’Empordà veig gent nova que entra amb moltes ganes i la burocràcia els talla les ales. Hem volgut fer una administració molt garantista, i és molt lenta. Les nostres prioritats són via pública, promoció de la ciutat, acció social i habitatge. He volgut portar gent a la candidatura que respongui a aquests perfils: el que ha estat cap de la brigada durant 15 anys, gent del sector ceramista i de la construcció i molta gent del sector turístic.
Us heu plantejat plegar?
No, però la Covid ens va afectar, al grup. Ens vam muntar el gener del 2019 i més de la meitat de la gent no havia anat mai en una llista electoral. Començàvem una aventura, enmig de les eleccions europees, i el més probable era que ningú sentís la nostra veu. Vam aconseguir un regidor. Crec que la gent té ganes que el projecte es consolidi, que Tots per la Bisbal sigui la primera formació independent que té representació dues vegades. També voldríem comunicar millor el que fem, amb més edicions de butlletins com el del febrer.
Una pregunta a llarg termini: com voldríeu que fos la Bisbal d’aquí trenta anys?
D’aquí cinc anys el primer que ha de tenir és un geriàtric nou d’un centenar de places, i que també puguin disposar del centre de dia els que no hi viuen. Volem una ciutat que hagi apostat pel sector serveis, que no ens faci vergonya no tenir indústria. Una ciutat que s’hagi cregut que és capital de comarca, on puguem viure i passejar amb tranquil·litat. Ens falta una escola Empordanet com Déu mana i un institut més gran o un segon institut. També hem de millorar els accessos a la ciutat i la sortida del Puig de Sant Ramon, amb un altre pont més enllà del de l’Embut que descongestioni aquella zona. Les zones comercials del centre i de l’Aigüeta han d’estar molt ben enllaçades, potser pel Passeig, que és el gran desaprofitat. Hauríem de fer un pacte de ciutat per desenvolupar el Passeig com a espai firal a l’aire lliure. Hem de fer-hi fires importants. I tenim molt abandonat el tema gastronòmic, en el qual som pioners.
