La bola blanca surt disparada i escampa tota la resta per sobre de la taula, fins que una de les ratllades entra amb decisió en un dels forats. Comença la final del segon torneig de billar americà El Passeig al bar homònim. S'enfronten en Jordi i en Joaquim: arribar fins aquí i deixar enrere els altres 18 participants els ha costat quatre mesos de partides, han superat una fase darrere l'altra fins que s'han plantat al dia decisiu. Ara s'ho juguen tot al millor de cinc partides.
Les dues primeres se les emporta en Jordi; s'han decidit quan als dos jugadors només els faltava entrar la bola negra. Abans de continuar, una pausa per fumar. Tot i que no triguen gaire, els espectadors, que també han participat al torneig, aprofiten l'estona per fer una partida de dobles ben distesa. Un cop alliberada la taula, es reprèn la final amb la tercera partida, tots dos jugadors estan concentrats. Només trenquen el silenci les cançons de Lluís Llach que sonen pel fil musical. En Joaquim fins i tot s'ha dut el tac i un guant de casa. En un moment determinat fa entrar amb força una bola del rival i tot seguit la blanca: "És una tirada contundent", diu l'àrbitre, juganer.
Només queda la bola negra sobre la taula i és el torn d'en Jordi, que fa rebotar la blanca contra un dels laterals fins que toca suaument la negra, que cau dins del forat de la cantonada. El públic exclama un "oh!" i comencen els aplaudiments. En Jordi és veí de Sant Sadurní i explica que, de fet, no juga gaire al billar, i que el seu recorregut pel torneig no ha estat especialment fàcil ni difícil perquè les partides tenen un punt d'aleatorietat: "La taula és petita i si tires fort pot passar qualsevol cosa".
En Jordi va derrotar a les semifinals en Fèlix, l'organitzador de la competició i segon classificat l'any passat, que just abans de la final jugava la partida pel tercer lloc contra l'Ismael. Va ser l'Ismael qui es va endur el bronze a la cinquena partida, perquè els jugadors, molt igualats, van acabar la quarta empatats a dos. L'Ismael, a més, va fer caure del torneig, a la primera ronda i contra pronòstic, en Julio, el campió de la primera edició.
Després del repartiment d'obsequis als tres primers classificats i a tots els jugadors, en Fèlix comença a pensar en les millores que es poden introduir en la pròxima edició. Enguany n'hi ha hagut una de molt visible, mecàniques del torneig a part: la taula d'El Passeig era nova de trinca. Senyal, potser, que el billar comença a fer-se un racó, encara informal, en el panorama esportiu de la Bisbal.
El vídeo següent és un resum de la final:
