La llegenda del Bruel de Pals és un relat popular vinculat a l'antic estany Marisc, una gran zona humida propera al poble de Pals que, abans de ser dessecada en el segle XVIII, formava part del paisatge i la vida d'aquesta zona de l'Empordà.
S’explica que fa molts anys, en una època en què l’estany Marisc era encara ple d’aigua, s’hi sentia sovint un so peculiar i estrident: un bruel. Aquest bruel, que recordava un crit profund i inquietant, sorgia del cor de l’estany, sobretot durant les nits de tempesta o en moments en què la boira cobria el paisatge. La gent de Pals i dels pobles veïns creia que el bruel era el crit d’un esperit que habitava les aigües.
El pagès ambiciós o avar
Segons aquesta versió, una de les moltes que hi ha, un pagès de Pals ambiciós fugia amb el carro ple de blat, per no haver d'entregar el delme al senyor del lloc.
Mentre travessava un dels passos més perillosos de l’estany, una força sobtada –una crescuda inesperada de l’aigua o, segons alguns, una mena de mà sobrenatural– va engolir el carro, els bous i el pagès mateix. Es diu que tot plegat va desaparèixer en un vòrtex al mig de l’estany, deixant com a únic rastre el bruel, el crit espectral que s’ha sentit des d’aleshores.
El carro i el tresor
Altres versions parlen d’un carro que contenia un tresor. S'explica que, antigament, algú va amagar riqueses dins d’un carro que va ser deliberadament enfonsat al mig de l’estany, custodiat pels bous fantasmals. Aquest carro seria l’origen de l’estrany bruel que ressonava entre les aigües, com un crit o un plany que advertia els intrusos.
Molts van intentar recuperar el carro i el seu tresor, però ningú va aconseguir-ho mai. Cada vegada que algú s’hi acostava, els bous s’endinsaven més al fons de l’estany, arrossegant el carro amb ells. La llegenda explica que només qui sigui veritablement pur de cor i no mogut per la cobdícia podria deslliurar el carro i trencar la maledicció que pesa sobre l’estany.
Quan l’estany del Marisc va ser dessecat, molts esperaven trobar rastres del carro, els bous o fins i tot el tresor, però no es va trobar res. Això va alimentar encara més les llegendes: el carro i els bous havien desaparegut per sempre sota terra o havien estat absorbits pel món sobrenatural.
El pagès avar
Segons la tradició, el bruel era el plany d’un home que havia estat maleït per la seva avarícia. Es diu que, en vida, aquest home havia intentat apoderar-se de l’estany per treure’n profit. La seva cobdícia el portà a desafiar les forces de la natura, dessecant parts de l’estany per guanyar terres cultivables sense respectar l’equilibri de l’entorn. Però un dia una tempesta terrible caigué sobre la zona, i l’home desaparegué entre l’aigua i els joncs.
Des d’aleshores, es diu que la seva ànima resta atrapada sota l’estany, lamentant eternament la seva avarícia. El bruel és, segons la llegenda, la seva veu, que ressona entre els camps, advertint els habitants que no han de desafiar la natura ni desconsiderar la terra que els sosté.
Interpretacions
Els més escèptics sempre han pensat que el "bruel" era en realitat el so del vent passant entre els joncs i les canyes que poblaven l’estany, o potser el crit d’algun animal, com un ocell nocturn. Però la història va calar profundament en la imaginació popular i ha perdurat al llarg dels anys com un element de misteri i màgia vinculat al passat de Pals.
Relació amb l’estany Marisc
L’estany Marisc fou dessecat al segle XVIII per obtenir més terres de conreu, especialment per al cultiu d’arròs. Amb això, el bruel va desaparèixer, però la llegenda va quedar gravada en la memòria dels palsencs.
Avui dia, la història del Bruel de Pals és una de les moltes llegendes que mantenen viu el ric patrimoni oral de l’Empordà, recordant-nos la relació íntima entre la natura i la cultura popular.
