La cacera de bruixes a Catalunya va tenir lloc principalment entre els segles XV i XVII. Va ser un fenomen influït per diverses tensions econòmiques, socials i culturals, amb una combinació complexa de supersticions populars, interessos polítics i pressió religiosa. Es calcula que a Catalunya van ser executades entre 300 i 400 persones acusades de bruixeria, una xifra notable al context europeu.
Catalunya es va convertir en un focus d’aquest tipus de persecució sobretot durant el segle XVII, una època marcada per grans crisis com les guerres, les sequeres i les pestes. A diferència d’altres regions d’Europa, a Catalunya els judicis de bruixeria van ser sovint iniciats per autoritats locals, més que per inquisidors religiosos o grans tribunals centrals.
A la comarca del Baix Empordà, si bé no va tenir la intensitat que hi va haver als Pirineus (amb punts calents com Prats de Lluçanès o el Pallars Sobirà), es van produir algunes acusacions i judicis. Aquesta zona no destaca per tenir un gran nombre de condemnes a mort verificades, però sí que ha quedat constància d'alguns processos judicials.
Les zones rurals i pobles petits, com la Bisbal d’Empordà, eren especialment vulnerables a les supersticions. Les acusacions s'iniciaven sovint per disputes personals o per la necessitat de trobar culpables davant crisis col·lectives com:
- Sequeres o tempestes sobtades
- Epidèmies que afectaven nens o animals
- Fracassos de collites
Els processos de bruixeria seguien un patró ben definit, influenciat per les institucions judicials de l’època. Les dones acusades solien ser vídues, grans, marginades o remeieres amb coneixements d’herbes i medicina tradicional. Això despertava desconfiança i sovint se les considerava sospitoses de practicar màgia maligna.
Les acusacions començaven generalment amb denúncies veïnals, sovint derivades d’enveges o rivalitats, i es desenvolupaven sota el control de tribunals eclesiàstics o civils. Els elements clau dels judicis incloïen:
- Acusacions veïnals: Fenòmens naturals, com pedregades, sequeres o malalties d’animals, es relacionaven amb la mà de suposades bruixes. La mort sobtada de nens o la plaga en collites també eren motius d’acusació.
- Confessions forçades sota tortura: Les acusades eren sotmeses a pràctiques com l’ús de grillons, la immersió en aigua freda o altres formes de tortura. Això les portava a confessar crims sobrenaturals ficticis que incloïen rituals amb el diable.
- Condemnes i execucions: Les sentències variaven des de la mort per penjament o foguera fins a la presó o l’exili. Les execucions públiques eren vistes com una manera d’intimidar i controlar les comunitats.
Fets documentats a la Bisbal d’Empordà i pobles veïns
Gràcies al treball de Pau Castell, basat en arxius històrics consultats (com ara els Arxius Diocesans de Girona i altres registres municipals), es coneix que al Baix Empordà hi va haver processos de bruixeria puntuals, tot i que menys intensos que en altres comarques catalanes.
Els bisbes de Girona van tenir una gran influència com a autoritats judicials en casos relacionats amb la bruixeria. Això inclou la comarca del Baix Empordà, on es van dur a terme judicis sota la seva supervisió. Les acusades eren interrogades i, sovint, sotmeses a tortures per forçar confessions. Se sap que moltes confessions eren falses i extretes a partir de pressions físiques i psicològiques.
La majoria d’acusacions començaven amb conflictes entre veïns. Sovint, eren conseqüència d’un crim o malaltia inexplicable: per exemple, un animal mort, un nen emmalaltit després de contactes amb l’acusada o una collita destruïda. Els testimonis solien ser subjectius i no hi havia proves físiques clares.
Si bé la documentació al Baix Empordà no és tan abundant com a altres zones de Catalunya, hi ha constància de penjaments indicats per Pau Castell, especialment en episodis puntuals d’històries orals. Aquestes execucions s'acostumaven a fer en punts visibles del municipi, com places o pujols.
La bruixa més cèlebre de la Bisbal
Un cas destacat és el de Na Caterina, nom inventat, considerada la bruixa més cèlebre de la Bisbal. Na Caterina, durant el segle XVII, va ser acusada de causar la mort de diversos nens al poble i d’emprar màgia maligna en rituals nocturns al bosc. Les sospites contra ella van sorgir perquè era remeiera amb coneixements d’herbes, una professió sovint envoltada de prejudicis. Torturada per obtenir una confessió, Na Caterina va admetre haver fet un pacte amb el diable i haver participat en rituals malignes, fet que probablement li va suposar una greu condemna... la foguera.
El cas de Corçà i els processos menors
A Corçà i altres pobles propers, s'han documentat casos menors on les acusacions no sempre van desembocar en condemnes a mort. Dones anomenades "remieres" van ser investigades i, en alguns casos, castigades amb penes d’exili o empresonament lleu. Algunes van ser absoltes després de judicis per falta de proves sòlides.
Un episodi destacable és el de la Velleta de Corçà, una dona gran acusada pels seus veïns d’utilitzar ungüents màgics per enverinar animals i persones. Va ser interrogada durant el segle XVII, acusada de causar la mort d'animals. Aquest cas, encara que no es va concloure amb una pena capital, és típic del patró d’acusacions a petites comunitats.
Pals i el folklore sobre bruixes
El poble de Pals, ric en llegendes populars, es va convertir en un lloc on les històries sobre bruixes nocturnes circularen amb força, alimentades per canvis meteorològics i coincidències fatídiques com tempestes o morts sobtades. Encara que aquestes llegendes són documentades en la memòria oral, no hi ha proves d’execucions derivades d’aquests relats. El que trobem és un exemple clar de com el folklore local fa créixer la figura de la bruixa a través de generacions. Figures com la dona fosca dels arrossars, acusada per alguns homes del poble de provocar la sequera i dificultar les collites. És citada en relats orals com el que protagonitza una dona acusada de tenir connexions amb el diable i d’executar rituals nocturns fora de les muralles. Encara que no hi ha dades concloents sobre processos judicials específics, es creu que algunes dones van ser empresonades i traslladades a la Bisbal per ser jutjades allà.
La dona d’Ullastret
A Ullastret, malgrat que no hi ha gaire documentació, s’esmenta als arxius judicials de Girona un judici del segle XVII contra una dona d’aquest municipi, acusada de males pràctiques i de perjudicar les collites mitjançant la bruixeria. Tot i que no consta que fos executada, és probable que patís càstigs menors, com ser marginada o expulsada de la comunitat. Igual que en altres localitats, aquestes acusacions eren gairebé sempre motivades per disputes personals o conflictes econòmics, que es manifestaven amb acusacions de bruixeria.
Les Gavarres i els aquelarres
La cadena muntanyosa de les Gavarres, que engloba part del Baix Empordà, sempre ha estat un focus de tradicions culturals relacionades amb esperits i aquelarres. Tot i això, les referències històriques d’aquelarres a llocs concrets de les Gavarres s'han de prendre amb cautela, ja que sovint provenen de confessions forçades, no de proves verificables.
Un exemple típic documentat per historiadors és el d’acusacions basades en suposades trobades nocturnes realitzades a les muntanyes, on es deia que les dones dansaven amb el diable i oferien sacrificis a canvi de poders màgics. Toponímies com el pla de les Bruixes (Cruïlles) i el balcó de les Bruixes (Madremanya) en donen fe.
El Baix Empordà no va experimentar el mateix nivell de brutalitat en la cacera de bruixes que altres àrees de Catalunya, per diversos motius:
- Menor densitat de població: En ser una regió menys conflictiva i amb concentracions de poder a Girona, la pressió judicial es va concentrar en zones específiques.
- Menor pressió fronterera: Altres regions com el Pirineu patien més tensions per ser zones frontereres amb França, cosa que exacerbava els conflictes.
- Influència del context local: Les zones rurals empordaneses sovint resolien disputes a escala local sense arribar a processos judicials formals.
- El context judicial també va influir. Moltes acusacions al Baix Empordà no van escalar prou com per acabar en execucions massives. Tot i així, els relats orals demostren que la por de la bruixeria i la desconfiança cap a dones que exercien poders sanadors estaven molt presents a la societat.
La bruixeria a pobles com la Bisbal d’Empordà, Corçà, Pals i Ullastret ens recorda un moment de la història catalana marcat per les pors, la ignorància i les tensions socials. Les acusacions gairebé sempre se centraven en dones marginades, vídues o remeieres, que eren convertides en bocs expiatoris de problemes col·lectius.
Aquest període de la història, malgrat ser fosc, posa en relleu la necessitat de protegir la memòria cultural i la necessitat de continuar investigant per aconseguir una visió més completa dels judicis de bruixeria al nostre territori.
