L’aprovació de l’increment de preus del servei de zona verda i blava a la Bisbal és un bon motiu per reflexionar i denunciar la normalització i, per tant, la “invisibilitat” del procés generalitzat d’externalització dels serveis públics, destinat a buidar de competències l’espai públic institucional.
És obvi que els ajuntaments no poden respondre a l’enorme quantitat de demandes existents dins del seu àmbit municipal, però també ho és que no s’apliquen els recursos i no s’aposta per recuperar competències i per tant sobirania, que justament és el que es perd. Aquest biaix temerari en favor del sector privat introdueix les pràctiques i l’ideari del benefici econòmic a qualsevol preu com a dogma a l’interior de l’espai públic.
Aquesta transformació i la deslleialtat de les institucions en dimitir d’una part de la seva causa pública degrada les relacions amb la gent i provoca el distanciament de la ciutadania per les pèrdues que percep en relació amb el comú.
En paral·lel, el buidatge continuat de les competències deixa les institucions sense el coneixement i la visió suficients sobre tot allò externalitzat. Això provoca una gran pèrdua de valor i la desorientació dels aparells propis, que són públics, a més de l’augment de la dependència que, a la fi, és l’objectiu final neocapitalista d’aquesta maniobra global.
Les externalitzacions sistemàtiques no són novetat i, per tant, no les veiem. La seva implantació desertitza el valor local i expulsa de la participació econòmica i cultural els habitants mateixos, desheretats de la seva funció d’intervenir a l’espai públic i modelar-lo en clau local. Aquests canvis no estan lliures d’ideologia, sinó precisament al contrari.
Sempre hi trobareu excepcions, però quina és la norma?
