L’alcalde socialista Òscar Aparicio Pedrosa (la Bisbal, 1972) torna a governar a la ciutat des del mes de juny gràcies a un pacte tripartit amb Compromís-Junts i Tots per la Bisbal. En aquesta entrevista li preguntem pels primers mesos del mandat i explica que l’Ajuntament treballa per reduir despeses i que algunes de les qüestions reivindicades els últims anys, com la municipalització de l’aigua i el porta a porta, estan poc o gens preparades. També té crítiques per a l’oposició, especialment per a la CUP. El batlle rep L’aguait al seu despatx del consistori.
Vau presentar el pacte entre el PSC, CxLB-Junts i TxLB com el “govern del canvi”. En quins aspectes creieu que els ciutadans poden haver notat aquest canvi que prometíeu?
És un canvi a quatre anys, però els primers efectes ja es veuen en la neteja de la via pública. Quan anem per la ciutat molta gent ens ho comenta, que es veu més endreçada, i això era una prioritat. El segon aspecte, les ordenances fiscals. La tradició de l’Ajuntament els últims anys era mantenir o apujar els impostos, i ara els rebaixem, com vam fer el 2012, sobretot l’IBI, i mantenim la taxa d’escombraries. La majoria d’ajuntaments de Catalunya han incrementat molt aquests impostos. I un altre aspecte: l’organització de l’Ajuntament a l’hora de respondre les peticions dels ciutadans.
Ara parlàveu de la rebaixa de l’IBI per a l’any que ve. Heu dit en més d’una ocasió que la situació econòmica de l’Ajuntament és dolenta. Com afectarà la rebaixa als ingressos municipals?
La qüestió principal no són els ingressos, sinó el gran volum de despeses que té l’Ajuntament. Ens centrarem a retallar o moderar despeses.
Quines?
L’Ajuntament pateix l’increment de les despeses del dia a dia, com el combustible o la llum, cosa que també pateix tota la població. A més, els darrers anys el consistori ha fet inversions amb préstecs que no es començaven a pagar, i el 2024 toca començar-los a retornar: uns 800.000 euros més. Per tant, hem de fer molt bona gestió per reduir la despesa. Tenim molts serveis impropis i deficitaris, i hem de prestar el mateix servei, però amb un dèficit raonable. Per exemple, la residència geriàtrica té 60 places, de les quals 56 estan conveniades i poden ser per a persones de fora de la Bisbal que porti la Generalitat. Té un dèficit directe de 450.000 euros i de gairebé 600.000 euros en costos indirectes. No ho podem aguantar. Podem reduir la despesa organitzant millor els torns per evitar que se solapin baixes, substitucions i vacances. Al conjunt de l’Ajuntament vam aprovar un pla de contractació que ens ha de permetre complir la normativa, que fins ara no es complia perquè fem la prestació a dit. En canvi, fer una licitació suposa que els preus baixen perquè entra la competència. Reduir la despesa no vol dir deixar de fer activitats, perquè tornarem a organitzar el PIN i la cursa de Sant Silvestre. Una altra línia és el capítol de personal, que és el 56% de la despesa, set milions i mig d’euros, molt difícil d’assumir. No cobrirem les jubilacions o les baixes de persones que han trobat una altra feina. Això ens permet invertir en altres serveis, un dels quals la policia. Enmig d’inseguretat i de repunts de criminalitat, una ciutat com la Bisbal no pot tenir només 15 agents i un caporal amb funcions de cap. Hem d’augmentar la plantilla per fer seguretat ciutadana i altres tasques. Es tracta de gestionar els pocs recursos que tenim d’una forma més eficient.
El govern ha anunciat la via pública i la neteja com a prioritats. En quina situació es troba el pla de xoc presentat aquest estiu?
Ja tenim les partides pressupostàries i començarem aquest novembre, més tard del que havíem pensat. Segurament començarem pel sector sud perquè en alguns casos hem de licitar obres. L’arquitecta municipal ha estat gairebé un mes de baixa i això ho ha alentit una mica.
Aviat coneixerem la vostra proposta de pressupost per al 2024. Quines són per a vosaltres les inversions prioritàries?
Com he dit abans, necessitem 800.000 euros més, i encara poden ser més per la rebaixa d’impostos. Estem analitzant el capítol 2. També esperem saber quines quantitats ens ingressarà l’Estat, que solen ser més de dos milions d’euros, la Generalitat i la Diputació. Quan ho tinguem tancat, sabrem quina capacitat d’inversió tenim. A més, no volem endeutar-nos, fora de grans obres com un nou geriàtric o pavelló. L’equip de govern anterior s’endeutava per qualsevol inversió. Hem de saber de quina situació partim. Quadrar un pressupost sobre el paper és el més fàcil del món, el problema és la liquidació. Quan liquidem el d’enguany sabrem si tenim romanent per destinar a inversió. No puc respondre la pregunta amb inversions detallades perquè encara no les tenim, però hem de posar al dia moltes instal·lacions municipals: el pavelló firal, el pavelló d’esports, per al qual estem esperant una subvenció, el geriàtric. Sense oblidar el dia a dia de la ciutat: cal canviar enllumenat i voreres, i enquitranar carrers.
Fa unes setmanes que hem entrat en estat d’alerta per sequera. Com hi fa front l’Ajuntament?
Al pròxim ple aprovarem una ordenança sobre les actuacions per la sequera. El consum més gran és dels ciutadans, no de l’Ajuntament, i nosaltres incidirem molt els pròxims mesos en mesures per estalviar aigua. Els estats que marca la Generalitat ja imposen un consum màxim per dia i habitant. Les últimes dades de la Bisbal indiquen que estem bé en aquest aspecte.
L’Ajuntament està preparat per assumir la gestió directa de l’aigua?
Per desgràcia, no. Al febrer es va crear una comissió per parlar del tema, però quan vam entrar a governar ens van dir que no tenien res fet. Vam reprendre la comissió i vam aportar tres informes de les tres àrees més importants del consistori, i tots deien que no es donen les condicions per municipalitzar l’aigua perquè no s’ha preparat absolutament res.
Quina és l’alternativa? El contracte amb Agbar és nul.
El contracte amb Agbar s’ha de liquidar des del 2017. Cal una negociació amb l’empresa per no tornar a judicialitzar-ho: entre els informes d’Agbar i els nostres hi ha molta diferència. Per altra banda, la millor opció seria municipalitzar, però hem de tenir totes les eines. Ens falta un pla director per saber l’estat de les instal·lacions. Volem fer una licitació curta de tres anys amb possibilitat de dues pròrrogues d’un any perquè es presti el servei d’aigua i mentrestant preparem tot el que cal per a la municipalització o per fer una licitació a llarg termini. Paral·lelament, cal fer un pla director i aprovar un reglament de serveis i d’abastament d’aigua.
Hi haurà recollida de residus porta a porta?
El 2019 tots els partits polítics ho vam posar al programa electoral, però el més calent és a l’aigüera. Aquests anys s’han incorporat tècnics perquè ho preparessin, però no està a punt. Ara hi tornem a treballar per tenir un projecte creïble sobre la taula. És evident que té riscos, perquè és un canvi brutal, i a la Bisbal serà més acusat perquè recollim cada dia de la setmana la majoria de residus, cosa que no passa en molts municipis. En el porta a porta es recull amb menys freqüència, i costarà convèncer els ciutadans que no poden treure les escombraries quan volen sinó, per exemple, una vegada a la setmana. Caldrà fer una campanya per explicar-ho molt bé. A la llarga és un benefici perquè reciclem més, abaixem el volum, té menys cost a llarg termini i és molt més just, perquè podrem adaptar la taxa d’escombraries al que realment genera la gent.
Són freqüents les queixes per les goteres al pavelló firal, que inunden la pista amb bassals. Com hi actuareu?
Vam demanar un informe a una empresa especialitzada perquè no en sabíem la causa: les goteres apareixien quan no plovia. L’escuma de la teulada condensa l’aigua de la humitat, i la solució és canviar-la. A més, les plaques tenen un problema d’estabilitat i també s’hi actuarà per collar-les. Ja tenim la partida econòmica i hem signat el projecte per adjudicar les obres. Sabem que la solució per a la pràctica esportiva és tenir un pavelló nou, però mentre no el tinguem, l’actual ha d’estar en les millors condicions.
Hem conegut una nova decisió del TSJC sobre la biblioteca comarcal. S’haurà d’enderrocar parcialment?
Esperem que no. Nosaltres vam ser crítics amb el projecte de la biblioteca, però desitgem que s’acabi aquest malson i que no s’hagi d’enderrocar. Hem pagat un preu molt important per tenir un edifici sense gaudir-ne amb plenitud. No és a les nostres mans. Vam fer un pla general per regularitzar la biblioteca perquè els tribunals ens donessin la raó. Aquesta sentència ens la dóna, però hi ha un altre procés judicial en marxa. Hem posat sobre la taula dels jutges motius per la inexecució de la sentència: un és el nou pla general i l’altre és la qüestió econòmica, perquè el 2014 enderrocar i tornar a construir costava 800.000 euros. Estem amb l’ai al cor. El millor seria donar per tancat l’episodi, que ha estat molt trist per a la ciutat.
Al darrer ple la CUP va intentar reprovar el regidor Dilmé pels seus comentaris sobre el pregó de la festa major. Què en penseu, dels comentaris?
No estem d’acord amb els comentaris, sobretot amb els primers que va fer respecte a la cantant Amaral, que eren fora de lloc. Pel que fa als altres, com va dir la primera tinent d’alcalde, el pregó va ser desencertat. Jo no hauria fet el comentari del senyor Dilmé, però queda dins l’àmbit privat. Al ple que em demanaven que fes dimitir el senyor Dilmé vaig dir que ell havia matisat les paraules i que el valoro per la feina que fa. No puc dir res més que ho està fent molt bé en les àrees que porta i que té tota la confiança. No comparteixo les manifestacions, però els membres de la CUP s’han passat anys a les xarxes dient coses molt greus a qui parla i al senyor Dilmé. No poden demanar exemple al senyor Dilmé quan ells no ho compleixen. Algunes de les manifestacions de l’anterior primer tinent d’alcalde [Carles Puig] o de companys de la CUP a les xarxes també serien reprovables. Crec que en el joc polític no tot s’hi val, cal una mica de calma i no podem anar només a buscar el titular. Agrairia que els grups de l’oposició fessin oposició de veritat en lloc de picabaralles polítiques que no condueixen enlloc. Segurament sóc una rara avis en política, però aquests debats no beneficien la democràcia ni la classe política. Necessitem bona gestió i idees en positiu: una bona oposició fa un bon govern, si només destrueixes ningú tindrà prou confiança per votar-te perquè governis. S’han de fer crítiques en positiu i aportar solucions.
També la CUP us retreia en l’últim ple la crítica constant a l’equip de govern anterior. Podríeu destacar una acció del govern d’Enric Marquès que penseu que va ser positiva?
En rodes de premsa i actes culturals he dit moltes coses que s’han fet bé, per exemple la Fira Indilletres o el premi Empordà de novel·la. Quan hi ha bones accions s’han de destacar, però per explicar les nostres decisions hem de dir d’on vénen, perquè si no, estan fora de context i no s’entenen. Si canviem una línia política, hem d’explicar per què. Per exemple, ara hem abaixat impostos perquè s’han incrementat els darrers anys. Crec que tenen la pell molt fina i interpreten com a crítica el que és una explicació. Ho continuaré fent perquè és transparent. A més, és la nostra opinió. Si canviem coses és perquè entenem que es poden millorar, però hi ha moltes polítiques que continuen igual en el dia a dia de l’Ajuntament. Una altra cosa bona és el fons Next Generation per a les Escoles Velles. D’altres no es fan bé, com haver renunciat a sis milions d’euros per fer el geriàtric.
Heu acusat el govern anterior de no avisar-vos d’aquesta renúncia, però tant Enric Marquès com Alba Solés ho han desmentit: asseguren que ja ho sabíeu, que s’hi renunciaria.
És la paraula d’un contra la de l’altre, però en una reunió ens van comunicar la subvenció i ens van dir que havia estat molt inferior a la que havien demanat, que no es veia viable i que s’hi volia renunciar. La senyora Maite Bravo, com a representant dels comuns, la senyora Eva Rovira, el senyor Xavier Dilmé i jo mateix vam dir que no hi estàvem d’acord i que havíem de fer pressió. Recordo perfectament que la Maite Bravo va dir “si cal, mobilitzarem la ciutadania”. Vam quedar que parlaríem tots junts amb el conseller per intentar solucionar-ho. Quan entrem a governar ens diuen que s’hi ha renunciat pocs dies abans de les eleccions. Nosaltres no ho sabíem. El senyor Marquès va dir al ple que ell ja ho havia explicat als seus mítings durant la campanya electoral. Ho trobo molt bé, però no ens ho va comunicar als membres de l’equip de govern actual. Més enllà de la picabaralla, el que val és que hem perdut sis milions d’euros que no tindrem mai més. Hi vam renunciar sense cap debat públic i sense haver buscat solucions alternatives per al finançament.
La CUP us ha retret l’augment de sou dels regidors, especialment les assistències a les juntes de govern, que passen de zero a 400 euros per sessió. Per què, aquest canvi?
Fan trampa. A l’Ajuntament, i per tant als ciutadans, aquest equip de govern li costa 25.000 euros menys que l’anterior, perquè la distribució era diferent i gairebé tot era per a l’alcalde, que cobrava 40.000 euros, més el cost social, que devia augmentar la xifra fins a 55.000 euros l’any. Al govern anterior un cobrava molt i els altres normal, uns 900 euros, i ara s’ha fet una nova distribució i cobrem tots més o menys el mateix. Ells renunciaven a cobrar les juntes de govern i cobraven més del consell de govern. Si tinguessin la consciència tranquil·la no haurien entrat en aquest debat. És un argument agafat amb pinces i em sembla ridícul. A més, només cobrem [les juntes de govern] els tres caps de llista. Els primers quatre mesos de mandat han fet una oposició molt demagògica, d’anar a buscar arguments que no s’ajusten a la realitat en lloc de senyalar encerts o errors de l’equip de govern. Està molt bé que ens critiquin, però preferiria que fessin servir dades certes. No és veritat que cobrem més.
Quant cobren els alcaldes i regidors de la Bisbal i pobles veïns?
El senyor Dilmé va explicar que prepareu un protocol contra les ocupacions conflictives d’habitatges. Com funcionarà?
Ens vam equivocar perquè el vam anunciar quan no el teníem tot treballat. Vejam si el podem fer aquest novembre. Les ocupacions conflictives són aquelles en què no hi ha menors, que els propietaris són grans tenidors i que provoquen conflictes als ciutadans perquè hi ha venda de droga o robatoris, per exemple. La llei, que va fer Junts i el PSC vam esmenar perquè entrés en la legalitat, diu que els ajuntaments podran instar al desnonament i quedar-se l’immoble set anys. El protocol tracta d’ordenar com actuaran els òrgans municipals, com els serveis socials i la policia local, i classifica els criteris que demana la llei. Sabem que és difícil perquè a Catalunya només s’han obert tres expedients i només un s’ha admès a tràmit. A part de servir-nos per aplicar la llei, el protocol ens pot servir per saber què hem de fer perquè les ocupacions conflictives deixin de ser conflictives. A la gent no li molesta l’ocupació en si, sinó que no es respectin les normes de convivència. Els grans propietaris han fet una deixadesa de funcions enorme.
Com encareu les polítiques d’accés a l’habitatge i l’encariment dels preus?
A la Bisbal hi ha menys habitatge de lloguer i s’ha encarit en part per les ocupacions. En un bloc a pocs metres de l’Ajuntament hi ha sis pisos buits amb propietaris que els volen llogar, però no poden perquè la resta d’immobles tenen ocupacions conflictives, cosa que fa que ningú vulgui anar-hi. Són sis pisos menys al mercat, i això incrementa el preu. Per tant, una acció ha d’anar cap aquí. L’Incasòl vol fer promocions de pisos i ens hi vam posar en contacte per si calia oferir terrenys, i hem fet el mateix amb cooperatives per a lloguers socials. Hem de continuar fent borses de mediació: cal generar prou confiança als propietaris perquè ens deixin els pisos i els lloguem. Aquesta línia no ha funcionat els darrers vuit anys. Hem de continuar fent línies de subvenció a les famílies, i sancionar els grans tenidors que no posen al mercat els pisos buits. Hem d’intentar mobilitzar els pisos buits. I una altra opció que no sembla tan vinculada amb l’habitatge: a la Bisbal el 40% dels majors de 50 anys no tenen recursos econòmics o estan a l’atur, i la renda per càpita és molt baixa. Hem de fer més cursos de formació perquè aquesta gent es pugui guanyar bé la vida i accedeixin al mercat de lloguer. També hem de buscar inversors que rehabilitin immobles.
Per què un alcalde del PSC té penjada l’estelada a la façana de l’Ajuntament i a l’entrada de la Bisbal?
Crec molt en la democràcia i sé que en aquest municipi el 76% va votar a favor de la independència en les últimes eleccions autonòmiques. No crec en la independència, però sé que la majoria dels ciutadans sí. A més, hi ha un acord del ple que diu que s’ha de penjar, i el respecto. Les banderes no em fan res, i a diferència del que han fet amb mi aquests últims anys, sempre he respectat tots els independentistes. Ja vaig dir que seria l’alcalde de tothom. No arribarem enlloc amb la guerra de les banderes: tenir una estelada al balcó no ens acosta més a la independència. Els independentistes s’haurien de centrar a demostrar que les seves idees són les millors per al futur de Catalunya. L’esforç de qui parla és demostrar que amb una bona gestió, els mateixos recursos poden donar més. Jo crec que la independència seria dolenta en un context internacional de sinergies entre tots els estats, però no estic d’acord amb l’statu quo i crec que cal un millor finançament i una distribució més justa dels recursos.
