El castell de la Tallada té un origen antic que es remunta al segle XI, quan es comencen a documentar les primeres referències sobre la seva existència en el context feudal entre Bonfill, senyor de la Tallada, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca. El seu nom és esmentat en la relació feudal que establien els comtes de Barcelona amb el senyor local de la Tallada.
El 1309 Ponç d'Empúries va cedir el castell i la vila com a garantia en el matrimoni del seu fill Ponç Hug. Anys més tard, el comte Ponç Hug va vendre la fortalesa a Francesc Otger, però el 1316 el comte d'Empúries va recuperar el control del castell. Durant els conflictes amb el rei Pere III, el comte Joan I va cedir diversos castells, incloent el de la Tallada, a Bernat de Rocabertí, fins que el 1385 el rei va prendre el control del castell i el va retornar al comte dos anys després.
Al segle XV, el castell va tornar a passar a mans dels Rocabertí el 1418, juntament amb la baronia de Verges, i va ser escenari de múltiples canvis de propietat durant la Guerra Civil Catalana. Els conflictes que van marcar aquesta guerra van afectar directament a la fortalesa, que va ser atacada i destruïda durant aquest període. Després de la guerra no es va reconstruir, i va començar a caure en ruïnes.
Malgrat la destrucció, es conserven algunes de les parts més robustes. Les restes que s'han mantingut, com les muralles i les torres, són testimonis d'aquell passat turbulent. A la muralla sud es troba una torre circular construïda amb carreus escairats de pedra sorrenca, probablement del segle XIII. A l'altre costat, dues torres de planta quadrada, datades entre els segles XIV i XV, presenten grans sageteres. A l'oest, dues torres circulars, una amb espitllera per armes de foc, van ser probablement afegides al segle XVI. Aquestes estructures han resistit el pas del temps i ofereixen una visió de la fortalesa defensiva que va ser.
Durant les obres d'arranjament del nucli antic de la Tallada es van descobrir fonaments de diverses estances del castell, així com sitges medievals (datades entre els segles IX i XI) i restes d’una necròpolis altmedieval a la zona de l'església de Santa Maria. Aquestes troballes han proporcionat informació valuosa sobre les primeres ocupacions del lloc i sobre les estructures defensives de la fortalesa. També es va identificar part del fossat i del pont que el travessava al Portalet, així com un camp de sitges, que són mostres d'una activitat agrícola anterior a la construcció del castell.
El sistema defensiu de la fortificació, amb muralles i torres de diferents períodes, és visible en diversos punts del poble. A la zona de llevant, a prop de l'església, es van identificar murs que podrien formar part de l'estructura exterior del castell, mentre que a l'oest es van descobrir estructures internes. L'excavació també va revelar les restes d'un cementiri parroquial traslladat als anys 30 del segle XX, amb enterraments documentats en diversos nivells.
Les restes actuals del castell han estat protegides gràcies a la urbanització que va sorgir al voltant del poble. Tot i que les construccions modernes no van arribar a interferir directament en les parts més antigues del castell, es van integrar en el nucli urbà. Així, moltes parets antigues van ser aprofitades per construir nous edificis, garantint-ne la conservació en certa manera.
Aquest conjunt arqueològic ha permès ampliar el coneixement sobre la història de la Tallada, des de l'època alt medieval fins a la construcció del castell i la seva posterior evolució. Les restes arqueològiques, com les sitges, la muralla i les torres, donen testimoni de la importància estratègica del lloc i ajuden a entendre la seva evolució al llarg dels segles. Aquestes troballes, juntament amb els estudis en curs, continuen contribuint a una millor comprensió del patrimoni històric i cultural del municipi.
