Els entorns general i particular en relació amb les Gavarres reclamen l'abordatge de canvis dràstics en la gestió de l'espai des de fa molts anys. Aquests canvis requereixen el reconeixement i el suport merescuts i necessaris. L'espai s'ha convertit en el pulmó i en l'aixeta d'una gran metròpoli discontínua creada al seu voltant. Aquesta conurbació situada al llarg del perímetre de les Gavarres aplega una àrea en expansió constant principalment des de l'inici del segle XXI.
Les economies dels guanys immediats (depredadores) ubicades al voltant de les Gavarres han ignorat i menyspreat el valor intrínsec i la generositat de l'espai, pel simple motiu que no produeixen de forma directa (visible) i ràpida els guanys econòmics que s'esperen d'un territori turistificat. Això converteix les Gavarres en una excepció en relació amb les grans inversions realitzades al seu voltant, que és on hi ha el gran negoci que recau en mans privades i en els voltors de les inversions.
L'ocupació del perímetre del massís i les activitats han crescut enormement i són una mina per a l'especulació, amb guanys i activitats lucratives que semblaven no tenir límits. Però en tenen. I els primers senyals es manifesten ara, principalment en forma de foc i de destrucció de l'hàbitat natural.
De què viuran les economies perimetrals i, sobretot, les persones que en depenen, si el massís de les Gavarres queda desertitzat?
