Poc es pensaven els veïns que feien cua per entrar a la sala de plens —una vintena, una xifra poc habitual en una sessió ordinària— que no en sortirien fins al cap de quatre hores, a mitjanit —una durada també poc habitual, especialment quan no es tracten temes de gran transcendència. El ple d’aquest dilluns, a més, començava amb quinze minuts de retard perquè s’havia allargat una reunió anterior, mentre el públic, format en bona part per uns quants regidors de l’últim mandat i altres companys de partit, s’havia d’esperar en la penombra de les escales.
Un cop a dins, part del protagonisme de la sessió se l’endú el pla de xoc de neteja i manteniment de la via pública que el govern vol executar a partir de l’octubre. Mentre el regidor de l’àrea, Xavier Dilmé, remarca que els darrers vuit anys hi ha hagut una “deixadesa absoluta”, Enric Marquès (ERC) mou el cap ostensiblement. Dilmé s’entreté a explicar en què consistirà l’actuació, instat per Alba Solés (CUP). Marquès surt en defensa de la seva gestió, tot assegurant que si la brigada no hagués fet la feina, “potser tindríem mones a la Bisbal”. Dilmé insisteix que Marquès ha tingut la brigada “tancada als edificis municipals”, afirmació que l’exalcalde desmenteix.
En el torn de preguntes, Bilal Bensahid (En Comú) acusa el govern de publicar comunicats partidistes al web municipal i proposa d’elaborar un reglament d’ús de les xarxes socials. Solés, per la seva banda, titlla el nou número del butlletí municipal de “pamflet propagandístic”; Marquès també el considera un “artefacte de propaganda partidista”. Les acusacions per la renúncia a la subvenció per al nou geriàtric, fetes públiques pel govern la setmana passada en una conferència de premsa, no triguen a sortir. L’exalcalde li retreu a Òscar Aparicio les formes i la “mala llet”, i li recorda que en el mandat 2011-2015, quan també va ser batlle, ja va “intentar desprestigiar el govern sortint i encobrir la falta de relat i d’acció política”.
Aparicio es defensa tot assegurant que van convocar la roda de premsa per fer pública la renúncia a la subvenció i que li poden discutir “la manera de comunicar el tema”, però que era “prou greu per explicar-ho”. Marquès contraataca retraient-li les absències en alguns plens i reunions del mandat anterior per la seva tasca de diputat: “Ara vostè ve, però ha estat un temps sense venir”.
A quarts de dotze de la nit se suspèn el ple uns minuts. Ja fa més de tres hores de l’inici i alguns regidors necessiten una pausa. Algú del públic retreu als edils que no hi hagi cap refrigeri a aquestes hores i reclama un plat de pota i tripa. Encara queden, però, uns quants enfrontaments dialèctics.
Dilmé reprèn el tema del geriàtric retraient-li a Marquès el secretisme amb què diu que va dur la sol·licitud i la concessió de la subvenció: “L’equip de govern s’ho va fer sol sense informar-ne l’oposició perquè vostè es pensava que es penjaria una medalla del Màgic Andreu si li donaven la subvenció a tres mesos de les eleccions”. Marquès recorda que el seu govern no feia pública cap subvenció fins que no l’acceptaven: “Potser som uns rucs i ha estat un error de govern, però sempre hem actuat igual”. Tampoc van explicar, afegeix, que es van presentar a un ajut per instal·lar plaques solars en edificis municipals. “Avui mateix l’han denegat”, li fa saber Aparicio. El ple acaba, finalment, quan falten uns cinc minuts per a la mitjanit.
