Jordi Bassa Esteve

106 Articles

El cenobi de Santa Maria d'Ullà

No havien passat ni 60 anys de la fundació quan uns pirates sarraïns de Mallorca van saquejar-lo i degollar alguns dels monjos

La Bisbal, entre la pesta i la rendició

El mercat de la plaça es va buidar de veus i les campanes de l’església tocaven a morts gairebé cada dia

L'ocell de la pesta

Poc ells ni tampoc llurs pares sospitaven que dintre del cos d’aquest animalàs hi hagués concentrada tota la ràbia de la bruixa selvatana

El sometent de la Bisbal al segle XVI

Era una milícia popular d’infanteria, constituïda per homes d’entre 15 i 60 anys, que tenia la funció de garantir la seguretat local

La dona d'aigua de la riera de Calonge

Estava assegut a la riba quan el va sorprendre un soroll estrany, com si fos un cant, però un cant que semblava sorgir de la mateixa terra

El drac de les Gavarres

El drac s’havia enamorat d’aquella noia. Feia setmanes que, d’amagat, la seguia pels camins quan anava a buscar pedra tosca

La bruixeria al Baix Empordà: fets històrics documentats

Les dones acusades solien ser vídues, grans, marginades o remeieres amb coneixements d’herbes i medicina tradicional

Els castellans del castell de Saldet

Els Arnau es proclamaren senyors del castell de Sant Sadurní i exerciren poder feudal sobre els vilatans, que es veieren obligats a acceptar el control tirànic

La llegenda del Pou de les Goiges de Jafre

La imatge que va veure el va deixar sense alè: a la claror de la lluna, un grup de dones de cabells argentats dansava al voltant del pou

Un secret enterrat a les Voltes d'en Galí

Amagats sota el taulell d'una antiga merceria descansaven els ossos d’un soldat francès, protagonista d'una història oblidada durant molts anys

El castell de Begur: entre la història, l’arqueologia i la llegenda

Ermessenda, en la seva lluita pel poder contra els comtes d’Empúries, va utilitzar el castell de Begur com a peça estratègica

Riculf i l'Empordà del segle X

No només era un propietari de terres, era un home arrelat a les dinàmiques del poder carolingi que governava la Marca Hispànica